Durant el segle XX nomenar alguna de les policies polítiques que varen muntar la majoria d’estats europeus, feia tremolar els ciutadans, car era notòria la seva crueltat i arbitrarietat. Noms com Gestapo, Stasi, KGB o al Xile de Pinochet la Dina, eren referències criminals i tenebroses. No feia falta que fossin malfactors -ans al contrari- perquè els ciutadans estiguessin sotmesos a l’arbitrarietat d’uns cossos la funció dels quals era precisament aterrir la ciutadania.
Al llarg de la segona meitat del segle XX, uns per haver estat derrotats i altres en aplicació de la Declaració Universal dels Drets Humans, que els estats varen anar desarticulant les respectives policies polítiques. Amb excepcions, és clar, però en general els ciutadans varen deixar de témer per la visita dels agents de la policia.
A tot Europa es varen dissoldre els cossos repressius? En teoria sí, però a la pràctica hi ha encara un estat -dels de la Unió Europea- on tothom és innocent fins que a un coronel de la Guardia Civil li dona per fer un informe a l’Audiència Nazional. Si això et passa, dona’t per condemnat.
Que existeix la policia política, ho han reconegut fins i tot els seus pares putatius. Que determinades seccions de la Guardia Civil -no pas tot el cos- han comès tortures i assassinats, està igualment documentat. Que a l’Espanya de Felipe González, el sàtrapa del PSOE va crear el GAL, un cos paramilitar que va cometre 27 assassinats, també està documentat.
Quan fa onze anys que ETA es va dissoldre, els catalans, que mai hem estat violents, rebem dia si i dia també acusacions de terrorisme, sempre sense proves. Les dues darreres acusacions que han sortit de l’Audiència Nazional serien còmiques, si no fossin tan perilloses. Investiguen el concert anyal del Palau de la Música per si les senyeres estelades “constituyen delito de terrorismo”. Tant és així que els dos darrers anys el públic s’ha abstingut de treure tantes estelades com treia.
Un altre informe “policial”, no sé si de Tàcito o de sa mare, assenyala la venda de mascaretes durant la primera onada de covid-19, com una forma de finançar el Tsunami Democràtic, grup investigat per la policia patriòtica com a terrorista.
Algú pot pensar que estic comparant coses diferents. Una dada històrica: acabada la Guerra Civil, el general Franco va omplir Espanya de camps de concentració on els presos eren sotmesos a treballs forçats i execucions sumaríssimes. Fins vuit anys després, el 1947 no es varen desmantellar, però la majoria de presos no foren alliberats, sinó que foren portats a presons espanyoles, “para cumplir el resto de la pena”, execucions incloses. Al camp de Burgos, un metge espanyol, António Valléjo-Nájera va experimentar en més de 3000 presoners, buscant “el gen rojo” per encàrrec de Franco que el volia erradicar. Avui Vallejo Nàjera continua sent considerat una personalitat dins de la medicina… espanyola. I el TOP de Franco, és avui l’Audiencia Nacional. Ras i curt.
