L’augment exagerat dels preus de l’habitatge a Catalunya ha posat en una situació crítica la classe treballadora. Aquesta escassetat d’habitatge digne ha contrastat amb l’auge dels allotjaments temporals destinats al turisme i amb l’especulació immobiliària dels fons voltor. Tot i els intents per vendre l’Anoia com la Toscana catalana, de moment Igualada ni rep aglomeracions de turistes ni els seus habitatges han sucumbit a la tirania del sector turístic. Però sí que ha rebut l’arribada de famílies de l’àrea metropolitana forçades a desplaçar-se fora de la corona per buscar allotjament on no el podien trobar. El fet que la manca d’habitatge a Igualada sigui evident, tal i com han expressat diversos col·lectius de la ciutat, fa que aquests darrers anys també hagin pujat els preus. Amb l’entrada aquest 2024 de la regulació de la limitació del preu del lloguer, s’ha solucionat -en part- que els preus no pugin més. Ara toca abaixar-los i ampliar el parc d’habitatge de la ciutat.
L’enfocament per abordar la manca d’habitatge en una ciutat involucra diverses estratègies: Promoció de la construcció d’habitatge assequible, recuperació d’habitatges buits o desenvolupament de polítiques d’habitatge social, entre d’altres. Tenint en compte que segons el cens d’habitatge de l’INE, Igualada té 1.150 habitatges buits, des de l’oposició es reclama al govern Castells que actuï, ja que els seus darrers dotze anys de govern s’han caracteritzat per la nul·la política en aquesta matèria. Una de les poques accions que s’ha tirat endavant en els darrers anys és la construcció de 12 pisos de lloguer assequible al carrer Sant Carles, a tocar del Mercat de la Masuca. Igualada Som-hi s’ha encarregat de repetir que aquesta promoció la van aconseguir impulsar ells a canvi de donar suport al pressupost de la ciutat. Segurament tots els igualadins n’estan al corrent perquè de forma regular, Jordi Cuadras visita les obres per fer-se una foto a davant l’edifici amb el casc posat per després penjar-la a les xarxes. Possiblement sigui la primera transmissió via xarxes socials de la construcció d’un edifici d’habitatge social de la història.
El que resulta curiós és que aquesta promoció no és l’única que s’està fent actualment a Igualada. El passat novembre, l’INCASÒL va iniciar la construcció d’una promoció de 24 habitatges al barri de Les Comes. La promoció forma part d’un programa del Govern de la Generalitat per ampliar el parc d’habitatges públics de lloguer social. Però d’aquesta promoció ningú del govern igualadí en parla ni en fa un seguiment mensual a les xarxes socials. I és una llàstima, perquè si els comparem, veiem que la promoció del carrer Sant Carles són 12 habitatges de nova creació que han costat 3 M€, o sigui 250.000€ per habitatge mentre que la promoció de les Comes són 24 habitatges de nova creació que han costat 3.4 M€, o sigui uns 140.000€ per habitatge. Pràcticament a meitat de preu. Si mirem a altres ciutats que també construeixen pisos de lloguer social, trobem els 60 de Manresa a un cost de 220.000€/pis o els 192 a 150.000€/pis de Tarragona.
També hi ha ciutats que compren pisos ja existents i els adeqüen, com a Vilanova i la Geltrú on han comprat 98 habitatges de la Sareb a un cost per habitatge de 142.000€. Una idea interessant per aplicar a la nostra ciutat, ja que primer, el parc d’habitatges d’Igualada es caracteritza per tenir un alt percentatge de pisos buits, propietat de bancs o de grans tenidors, que no són habitables perquè no s’han reformat. I segon, perquè és evident que cal actuar, sinó gran part de la població en pot quedar exclosa per l’elevat preu del lliure mercat. Malgrat que el dret a l’habitatge està recollit com un dret bàsic a la legislació, els preus de compra i de lloguer són elevats, tant per les dinàmiques especulatives del sector com per la baixa oferta de pisos. I també per polítics que per sortir a la foto i publicar-la a les xarxes, acaben fent que alguns dels pocs pisos de protecció oficial que hi haurà disponibles a Igualada siguin dels de construcció més cara de Catalunya.
