Despavimentar les ciutats està emergint darrerament com una resposta innovadora als desafiaments ambientals que ens planteja el canvi climàtic. La idea de despavimentar és senzilla: substituir la major quantitat de formigó, asfalt o altres formes de construcció urbana per plantes i terra. El periodista Chris Baraniuk, especialitzat en ciència i tecnologia, explica en un article al portal web de la BBC que a través d’iniciatives com la de l’organització nord-americana sense ànim de lucre Depave a Portland o d’altres iniciatives presents a països com el Canadà o a la ciutat belga de Lovaina, s’està promocionant una nova visió de les ciutats: transformar els paisatges urbans dominats per asfalt i ciment en espais més verds i sostenibles.
La despavimentació no només és una qüestió estètica habitual de trobar en moltes ciutats del nord d’Europa de forma natural; també té implicacions profundes en la salut pública, la resiliència urbana i la qualitat de vida dels seus habitants, ja que la creació d’espais verds no només millora la qualitat de l’aire i ofereix refugi a la fauna urbana, sinó que també pot contribuir a reduir les temperatures extremes i els impactes de les onades de calor. Però sobretot, despavimentar les ciutats permet millorar la gestió de les aigües pluvials i evitar inundacions. Segons el mateix article, a Lovaina, calculen que només durant l’any 2023, la retirada de 6.800 metres quadrats de formigó va permetre que 1,7 milions de litres d’aigua poguessin ser absorbits per la terra quan plou, i d’aquesta forma evitar que l’aigua de la pluja vagi directament a la claveguera, permetent que pugui ser utilitzada per regar el verd urbà i finalment seguir el seu curs natural cap al riu. No obstant això, per aconseguir aquests objectius, cal un canvi de mentalitat i, també s’ha de dir, una inversió significativa. Els governs haurien de prioritzar la despavimentació com a part integral de les seves estratègies de planificació urbana i adaptació al canvi climàtic.
A Igualada, però, aquest canvi de mentalitat encara no ha arribat. De fet, la negativa constant de Marc Castells a fer un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) on s’haurien de plantejar totes aquestes solucions ja demostra la poca voluntat del govern a afrontar el futur de la ciutat. Durant la passada tardor, el col·lectiu Igualada pel Clima es va dedicar a publicar a les xarxes -via la campanya “Igualada desforestada”- diversos llocs on fins fa poc hi havia zones de verd urbà i que ara, degut a l’acció del govern Castells, s’han pavimentat totalment i se n’han eliminat els arbres i el verd existents: Al polígon de les Comes, al Carrer del Cardenal Vives, a la nova rotonda del rec, a la plaça Castells o a la plaça de la Masuca, per exemple. A més a més, en els últims enjardinaments que s’estan fent a l’entorn de l’hospital o bé a la plaça del rei, on fins ara hi havia uns parterres amb vegetació herbàcia que requeria molt poc manteniment i poca aigua, s’han instal·lat sistemes de rec gota-gota, s’ha cobert tota la superfície amb una lona de plàstic que potser no permet absorbir l’aigua, i s’han plantat de nou alguns arbusts i plantes herbàcies cobrint-ho tot amb materials àrids. Totalment el contrari de la despavimentació, que implicaria disminuir la superfície asfaltada ampliant les zones de vegetació al carrers i al voltant dels arbres, i utilitzant paviments tous en zones de vianants i aparcaments per facilitar el drenatge de l’aigua, enlloc de lones de plàstic.
Arribats aquí, faig meves les paraules d’Igualada pel clima de pensar que Junts per Igualada només es dedica a voler guanyar eleccions a costa de fer espais bonics del tot insostenibles. Sinó, no s’entén que el nostre ajuntament no opti per sistemes de despavimentació, que permetrien transformar Igualada en un entorn més sostenible, saludable i agradable però que a més, permetria aprofitar la poca aigua pluvial que cau del cel per regar el verd urbà i no haver de recórrer tant als sistemes gota-gota que l’ajuntament està instal·lant últimament en qualsevol enjardinament que fa.
