Al voltant de Nadal és un bon moment per parlar del comerç. Durant la campanya electoral de les eleccions municipals de 2022, Miquel Vives, actual regidor de Mobilitat, Entitats i Via Pública a l’Ajuntament d’Igualada, va afirmar que Igualada era un dels eixos comercials més importants de Catalunya, basant-se en un estudi de l’Observatori Eixos.cat encarregat pel Departament d’Empresa i Treball. L’estudi analitzava la densitat comercial, l’ocupació i l’atractivitat dels comerços de diversos municipis. El govern encapçalat per Marc Castells va tardar poc a fer cherry-picking de les dades per presumir amb declaracions tan esperpèntiques com que els resultats de l’estudi avalaven les polítiques municipals implementades durant els últims anys, proclamant que Igualada estava en el camí per esdevenir una ciutat comercial de primer nivell a Catalunya. Segur que ho recordeu.
El que l’ajuntament no explicava era que l’estudi feia referència a tres índexs quantitatius i que d’aquests, l’índex de dotació comercial, que quantifica el nombre d’establiments per cada 100 habitants, situava Igualada a la cua de les ciutats estudiades. El govern Castells només treia pit perquè en els altres dos, l’índex d’atracció comercial, que mesura els establiments de comerç no quotidià, i l’índex d’aprofitament del teixit comercial, que indica els locals ocupats respecte al total d’espais comercials, la capital de l’Anoia n’excel·lia. Però, si ho analitzem en conjunt, els tres índexs ens diuen que Igualada té molts pocs espais comercials, tot i que molts estan ocupats i que són, en la seva majoria, serveis com perruqueries o bancs. I aquesta és la realitat: la ciutat té pocs comerços i els que obren, molts cops acaben tancant al cap de poc. Sobretot al centre.
És una realitat palpable que el govern Castells, amb la seva dinàmica de penjar-se medalles i explicar mitges veritats a la ciutadania, no està afrontant adequadament.
Si la ciutat no té espais comercials, no entenc la insistència de l’alcalde en convertir els baixos dels edificis en habitatges insalubres, tenint en compte que, segons l’Institut Nacional d’Estadística, hi ha 1.150 habitatges buits a Igualada. A més, l’estudi destacava la baixa presència de comerços alimentaris de quotidianitat (només un 12%). Millorar aquest percentatge passaria per frenar les modificacions del POUM a favor de les grans superfícies i apostar pel comerç de proximitat. Durant el mandat de Castells, s’han autoritzat canvis urbanístics per acollir quatre grans supermercats: Mercadona, Aldi, Bon Preu Esclat i Consum, a més d’un nou supermercat al mercat de la Masuca d’aquí poc.
El que resulta una evidència flagrant és que cal promoure el comerç local, tant per Nadal com la resta de l’any, com a alternativa a les grans superfícies comercials i a les compres per internet i en altres ciutats, una realitat que, tot i que ho diem amb la boca petita, és evident. S’han de frenar l’arribada de nous hipermercats i impulsar ajudes per a la reobertura de comerços locals. Per fomentar els comerços del centre, és clau que la gent tingui ganes de passejar pels carrers i places, amb incentius per participar en activitats culturals i lúdiques i per espais vianalitzats sense cotxes o amb voreres ben amples i arbres que hi facin ombra. Però també és essencial evitar la desertització de certs barris de la ciutat. Si recuperem els 1.150 habitatges buits per a nous veïns, el comerç local se’n beneficiarà. Amb una ciutat on es pugui fer vida de barri, el comerç local prosperarà, l’índex de dotació comercial pujarà, i potser baixarà l’índex d’atracció comercial, ja que tindrem més botigues petites de barri que venguin aliments de proximitat.
Però, en realitat, és igual què passi amb aquests índexs comercials, perquè els autors de l’informe em van explicar que l’Ajuntament d’Igualada mai es va voler reunir amb ells, tot i que havien intentat reunir-s’hi manta vegades. Una de les conseqüències d’aquesta falta de disposició és que les dades disponibles d’Igualada a l’estudi eren massa antigues per poder extreure conclusions fiables. I encara menys per sortir a bombo i platerets a fer electoralisme i populisme barat.
