Des de, com a mínim, l’any 2010, que l’Estat espanyol persegueix independentistes i catalanistes, violant així els drets ciutadans dels quals no els són grats. Primer va ser el Ministerio del Interior del tenebrós neofeixista Jorge Fernandez Diaz que va organitzar la Operación Catalunya (que inclou terrorisme d’Estat) i després s’hi va sumar el Ministerio de Justicia per on hi han passat personatges de la catadura moral de Margarita Mariscal de Gante, Angel Acebes, Jose María Michavila o Alberto Ruiz Gallardón. El bo i millor de cada casa.
Ho vàrem veure amb les falses notícies de comptes corrents a l’estranger del president Artur Mas i de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, enmig de campanyes electorals transcendents. Falses notícies que els varen costar a ambdós, perdre el seus càrrecs. Després li va tocar el rebre Quim Torra, el darrer president de la Generalitat de Catalunya, (Aragonés i Illa han fet funcions de delegats del Gobierno de España a Catalunya) que va ser inhabilitat perquè a la façana del Palau de la Generalitat hi penjava una pancarta que demanava Llibertat d’expressió!. I no parlem de l’aplicació del 155 i l’empresonament o exili del President Puigdemont i els consellers del seu govern.
Quan passaven aquestes coses, el PSC/PSOE -partits bàsicament jacobins- aplaudien amb entusiasme i donaven ple el suport al Gobierno de España perquè el joc brut i la violació de drets dels catalans, servien per a mantenir la sagrada “Unidaz de la Patria” amenaçada per la voluntat independentista dels catalans.
Ara que l’independentisme no li fa por al poder, l’Estat ha començat a perseguir als masovers, es a dir al PSC/PSOE, que per torn li toca governar “la finca”. Una finca que té uns amos que són precisament els que s’han apoderat de l’Estat: Monarquia, Ibex35, las 200 famílies, la banca i l’Església. Perquè deixeu-vos de falòrnies: Pedro Sánchez només és el masover de la finca dels borbons. I nosaltres, els votants, mers espectadors.
La part més dura de l’Estat profund conspira per a acabar amb el cicle de govern d’esquerres, “cueste lo que cueste y caiga quien caiga”. Així veiem com es vol fer caure Pedro Sánchez, entre altres raons, perquè el seu sogre, pretesament, hauria estat vinculat a un prostíbul que era freqüentat per la dreta mes fatxorra de Madrid. O la UCO, que després de fer “informes” en contra dels líders independentistes catalans, ara els fa contra el fiscal general del Estado al que tenen a punt d’asseure’s a la banqueta dels acusats.
La dreta espanyola mai ha estat una dreta homologable a la dreta europea, sempre ha format part del neofeixisme… i en presumeix. Són els autèntics amos de la finca anomenada Espanya -que si ho mirem, ningú no sap en què consisteix realment- i ja estan cansats que el masover continuï a la Moncloa. Els amos volen administrar directament la seva finca. I des de l’època feudal, quan l’amo vol, el masover ha de marxar, per més raó que tingui.
Quan les garrotades anaven només contra els catalans, els socialistes aplaudien i animaven. Ara que van contra ells no aplaudeixo ni animo, ans al contrari, ho detesto, però certifico que els està molt bé per carallots! Encara no s’han adonat que, per més eleccions que poguessin guanyar, l’autèntic poder està en mans de la Corona?. O ja no recorden de qui la va posar?
