Un article de
31 de maig de 2026 a les 08:00 hores

Una oda a Gaudí al bell mig de l’Anoia: el Temple dels Homes de Piera

Pascual Zapater Barrús, paleta de professió i gran admirador de l’obra d’Antoni Gaudí, va invertir incomptables caps de setmana en erigir un curiós monument al jardí de casa seva

WhatsApp Image 2026 05 29 at 09.48.06
La vista exterior de ‘Natura’, amb la coronació del ‘Temple dels Homes’ al fons de la imatge. © Maricel Forn / La Veu de l’Anoia
Resumeix l'article amb IA:
Marca'ns com a mitjà preferit!
Un article de
Publicitat

La carretera entre Piera i Sant Sadurní d’Anoia transita a través d’un mar de boscos, vinyes i urbanitzacions. El Castell de la Ventosa n’és una d’elles, i la seva configuració és la de qualsevol urbanització que us pugueu imaginar, però dues torres en el jardí d’una casa la fan totalment única.

Justament en el revolt d’on neix l’accés a la urbanització, dues construccions molt particulars s’alcen davant de conductors, motoristes o ciclistes. No pertanyen a cap castell o vestigi d’èpoques històriques anteriors. La seva forma recorda a la silueta de la Sagrada Família, l’obra més èpica -i encara avui inacabada- d’Antoni Gaudí. El trencadís de ceràmica i unes acolorides vidrieres cobreixen una estructura sinuosa, on cada pilar és, a més d’un element estructural imprescindible, una expressió artística única.

No seria estrany pensar que les persones que veuen aquella estructura des de la carretera per primera vegada -o també els qui s’han acostumat a veure-la a diari- puguin pensar si el màxim representant del Modernisme català a nivell mundial va voler deixar la seva empremta a Piera, però no. Tampoc és cap dels deixebles de Gaudí qui està al darrere d’aquestes obres a l’Anoia Sud.

Si algun dels curiosos que queda bocabadat amb aquest monument ‘gaudinià’ s’atura a llegir el cartell lila situat a la porta de la parcel·la on es troba, descobrirà una història de passió, humilitat, sacrifici i perseverança: el Temple dels Homes i Natura, una oda a Gaudí enmig de l’Anoia.

El geni al darrere d’aquests dos monuments és més aviat terrenal, una persona del poble, com la majoria de nosaltres, però amb una sensibilitat per l’art i la cultura que el feien una persona molt especial, tal com ens expliquen la Purificación, la seva vídua, i el Josep, un dels seus fills.

WhatsApp Image 2026 05 29 at 09.48.26
Pascual Zapater Barrús (cedida)

Paleta, poeta quotidià i apassionat de Gaudí

Pascual Zapater Barrús (1938-2025) va néixer a Huerto, un poble de l’Aragó. Des d’aquell al nord dels Monegros, a la província d’Osca, Zapater va haver d’emigrar per anar a parar a la ciutat de Barcelona, com tants milers i milers durant la segona meitat del segle passat. A la capital catalana va començar a treballar com a paleta, i feina no n’hi va faltar.

A Catalunya va conèixer a la seva companya de vida, la Purificación. Les coses els van anar prou bé com per muntar una petita empresa relacionada amb la construcció, un negoci familiar.

Mentre el Pascual treballava, tenia temps per llegir. “Li agradaven molt els llibres. A casa sempre n’hi havia. Això creiem que ve del nostre avi; ell a casa seva, de petit, tenia llibres”, detallen els seus familiars. Era un costum que el Pascual ja havia viscut de petit a casa, quan encara vivia a l’Aragó. A més, era molt aficionat a l’arquitectura, especialment al Modernisme que representava Antoni Gaudí. “Li agradava l’estil modernista, sobretot tot allò que tingués a veure amb Gaudí”. Aquesta inquietud i admiració per l’arquitecte català el va portar a començar a experimentar pel seu compte. Va començar a decorar espais amb la tècnica del trencadís, o feia petites escultures com a regals per als seus fills: “Ell deia que volia fer regals que estiguessin fets per ell de veritat, no comprats en qualsevol botiga”. Per si us ho pregunteu, els petits regals també recorden a Gaudí.

Però el gran espai on en Pascual Zapater va decidir deixar-se anar i explorar al màxim la seva faceta creativa va ser a Piera. Cap als anys 80, a la família els va sorgir l’oportunitat de comprar una torre per als caps de setmana en un entorn natural preciós, amb vinyes i boscos a tocar de casa i amb la vista de la muntanya de Montserrat a l’horitzó. Amb el temps, aquella torre es va convertir en casa seva, i aquell matrimoni que venia de Barcelona es va integrar en la vida social de Piera de forma bastant ràpida. La urbanització, es troba a menys de 10 minuts en cotxe del nucli urbà de Piera.

Aquest amor per la terra el plasmaria al mur exterior de casa seva, on hi ha representats tres espais naturals que entronquen amb la seva trajectòria vital: la muntanya de Montserrat, el paratge de Les Flandes de Piera i els Mallos de Riglos -un paratge espectacular d’Osca-.

Les parets d’aquella casa, que havia de ser per als caps de setmana i va acabar convertint-se en residència fixa- estan plenes de quadres fets amb ceràmica, tot seguint la tècnica del trencadís. Allà, el Pascual es va fer el seu taller, que incloïa un forn on coure la ceràmica per crear el seu estimat trencadís.

La faceta artística de Zapater, però, anava més enllà de les escultures. “Ell sempre havia tingut un neguit creatiu”, ens expliquen. “Era un home molt inquiet, llegia molt. Des de ben petit ja llegia molts còmics” que li deixaven les seves germanes a casa seva, explica la Purificación. Des de sempre li havia agradat fer petites poesies i llegir-les en reunions familiars o amb amics. Algunes d’aquestes rimes les va plasmar en un llibre anomenat Cuentos y rimas del Guatizalema (Círculo Rojo, 2014).

WhatsApp Image 2026 05 29 at 09.48.06 (1)
La vídua i el fill de Pascual Zapater Barrús, dins del Temple dels Homes © Maricel Forn / La Veu de l’Anoia

‘Natura’: una obra autodidacta feta els caps de setmana

El 1992, l’any olímpic, la inquietud artística de Zapater va fer un salt de qualitat. Treballant tot sol els caps de setmana al jardí de la casa que s’havia comprat amb la seva dona a Piera, va començar a donar forma a la primera de les dues construccions que avui impressionen als qui s’hi apropen: ‘Natura’. El seu nom és la seva pròpia descripció. Un homenatge a la natura en forma de torre amb gairebé 10 metres d’alçada. Les seves formes recorden els campanars de la Sagrada Família de Barcelona -però al mateix temps amb un estil propi que les fa diferents-, i amb el trencadís apareixen formes inspirades en arbres, el mar o les flors. Les peces de ceràmica dibuixen animals al llarg de tot l’exterior de la torre, i al seu interior una simpàtica granota -al més pur estil del drac del Park Güell- saluda als visitants. Zapater va tenir la idea de convertir la torre en una font, deixant un espai a l’interior perquè una persona pugui admirar els mosaics que amaga a la cara interna.

Pascual Zapater va trigar nou anys a acabar ‘Natura’. Gairebé una dècada de feina durant els caps de setmana, sense plànols i amb una bastida feta per ell. “Ell deia, quan va començar, que no sabia com l’acabaria. Anava fent alguns canvis sobre la marxa”, explica la Purificación. “Era molt intuïtiu amb conceptes d’equilibris, tot i no ser arquitecte”, detalla el seu fill.

‘El temple dels homes’: un homenatge a figures il·lustres

Al costat de ‘Natura’, Zapater va començar a pensar en un nou espai on plasmar la seva creativitat, i el 2003 -ja jubilat i resident a Piera de forma definitiva- va començar el colofó a la seva obra, el ‘Temple dels Homes’. Es tracta d’un espai que homenatja grans personatges de l’àmbit artístic, científic o social de l’Estat Espanyol que havien fet alguna aportació significativa que els fes un lloc a la història i la memòria col·lectiva. Incrustades a les columnes d’aquest temple, hi ha pergamins fets de ceràmica, amb una carta escrita a cadascun dels personatges que Pascual Zapater va voler honorar amb la seva obra, des de Jesucrist a Gaudí, passant per Goya. Va trigar 5 anys en completar-lo, amb 40 m2 de vitralls amb una gamma cromàtica de fantasia.

Val la pena parar-se a mirar, a més de les paraules que Zapater els va dedicar, la delicadesa amb la qual li va donar forma a la ceràmica per a fer els pergamins on hi anaven escrites les cartes.

WhatsApp Image 2026 05 29 at 09.48.05 (1)
El ‘Temple dels Homes’. © Maricel Forn / La Veu de l’Anoia

Al seu interior, una columna central simula una palmera, que es barreja amb els tons lluminosos que aporten les grans vidrieres que completen l’estructura, i que segons l’hora del dia aporten un esperit o altre al temple.

Aquesta segona obra també la va afrontar amb la mateixa filosofia que la primera.

“Alguns ciclistes que passaven per la carretera, i ja el coneixien, l’animaven quan el veien pujat a la bastida”, explica la seva vídua.

Hi ha una separació en forma de jardí dels dos monuments. Un jardí en què els detalls també compten: des del banc cobert amb trencadís a dues miniatures de l’església parroquial de Huerto i l’ermita de Santo Domingo, també del seu poble natal. Recórrer aquell espai és recórrer pels capítols de la vida d’aquest home, que avui descobrim gràcies a la seva obra artística i al testimoni de la seva família.

Va ser la culminació de la seva expressió artística, d’una de les maneres que va trobar per expressar-se millor amb el món.
Ara bé, el seu impuls creatiu no es va aturar després de ‘Natura’ i el ‘Temple dels Homes’.

“Va seguir fent coses, potser més petites, però mai va aturar-se. De fet, encara li van quedar algunes petites obres pendents que s’han quedat al taller”, explica Purificación.

WhatsApp Image 2026 05 29 at 09.48.06 (2)
Si al Parc Güell hi ha un drac, a Piera la protagonista és una granota © Maricel Forn / La Veu de l’Anoia

Uns monuments pendents de protecció

Un dels objectius de la família del Pascual seria aconseguir que la seva curiosa obra, que evidentment destaca per sobre del seu entorn, acabi adquirint algun tipus de protecció legal -com a Bé Cultural d’Interès Local-. La família explica que fa uns anys que treballen amb l’administració local. “Ell tenia un neguit: volia que enviéssim fotografies i llibres sobre tot això per a la biblioteca del poble, per tal que coneguessin la seva obra”, explica el seu fill, que afegeix que “ens agradaria que això quedés protegit legalment de cara al futur; mai se sap si amb el pas del temps aquesta casa seguirà sent nostra, i ens agradaria protegir la seva memòria”.

Tota una vida gravada en el trencadís

Passegem amb els familiars del Pascual pels seus monuments. No parem de fixar-nos en petits detalls que aquell paleta aficionat al Modernisme va deixar gravats en cada racó. Allà està escrita en morter i ceràmica la vida de Pascual Zapater Barrús. Des dels seus inicis a l’Aragó fins al seu ocàs a Piera.

I allà, en un raconet de la seva gran obra, trobem les seves cendres; el Pascual, el treballador incansable que va treure temps d’on no n’hi havia per fer realitat el seu somni, ara reposa en ell.

WhatsApp Image 2026 05 29 at 09.48.05
L’interior del Temple dels Homes. © Maricel Forn / La Veu de l’Anoia
T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: