Jesús Montes és l’actual president de l’Igualada Vòlei Club, però, també n’és soci fundador, membre de la junta i jugador. Aquesta és la tercera vegada al capdavant del club. Porta jugant a vòlei des de 1986, i sempre a l’Igualada, exceptuant l’última fase que va jugar en un grup amateur a Sant Boi. L’amor per aquest esport l’ha encomanat a la seva família; els seus fills també han passat pel club. Més enllà d’Igualada, ha estat membre de la junta directiva del Barça i ajudant del Sant Boi i Monjos en coses puntuals.
El teu primer contacte amb el vòlei és aquí a Igualada.
Sempre. Vaig aprendre a jugar a vòlei a l’institut Pere Vives Vich. L’any 86 es crea un petit grup d’uns 10 jugadors que vam començar a jugar a Igualada, era el primer grup de voleibol que jugava aquí, i en aquella època entrenàvem als bombers. Més endavant vaig anar a la mili, -que encara era obligatori- i allà vaig continuar jugant.
És a dir, un cop a la mili segueixes jugant a vòlei?
Sí. De fet, quasi arribo a uns campionats intermilitars que es feien allà; em va anar de mesos. Al tornar vam fundar l’Igualada Vòlei Club, a principis dels anys 90, i a partir d’aquí, sempre he estat vinculat a l’Igualada tot i que també he sigut entrenador de diferents equips.
Quin balanç fas de moment d’aquest any al volant del club.
Sembla que hagin passat dos anys. Quan vaig agafar “les regnes” del club, volia donar-li una nova direcció. Fins ara s’havia fet molt bé, i s’havia treballat molt amb els equips sèniors, però no se li havia donat una estructura ben marcada de cap a on volia anar el club. Treballant juntament amb en Sergi Bosch, director tècnic, la idea era marcar una estructura esportiva, l’objectiu principal era la possibilitat de donar-li més intensitat als entrenaments, tenir unes fites ben marcades, donar-li la tècnica… en resum, pujar el nivell de joc.
De fet, ha sortit bé, ja que els sèniors masculins estan jugant a primera nacional.
Sí, tot i que això no estava previst. L’equip sènior masculí 1 l’any passat va quedar segon en la fase de permanència, amb la qual cosa vam anar molt bé. Havíem preparat tota l’estructura esportiva per fer el salt a primera catalana aquest any, fins que em van trucar del Barça dient “si vols la plaça de primera nacional te l’oferim”. Parlant-ho amb el director tècnic vam dir que podíem agafar-la, ja que tot el treball d’aquell any estava pensat per poder jugar d’aquesta manera. L’únic que vam canviar va ser començar la temporada abans, portem entrenant des de l’agost per donar-li aquest plus de nivell als jugadors.
Per tant, gran victòria pel sènior masculí, ara bé, quines perspectives tens de cara a aquesta temporada pel club en general?
La idea és consolidar tots els canvis que hem fet. No només a nivell esportiu, sinó tota l’estructura perquè els jugadors que tenim per baix, assumeixin i assoleixin les fites tècniques que des de direcció tècnica han marcat. Ens han plantejat un pla de viabilitat, amb unes accions i maneres de fer que pretenen a nivell estructural poder assolir les fites i posteriorment fer els salts amb els equips de dalt i que es trobin còmodes a l’hora de jugar en aquestes categories, que fins ara era una mica difícil.
Actualment, de quants equips està conformat el club i en quines categories juga cadascun d’ells?
Aquest any hi ha 22 equips, dos alevins que encara no estan en competició, i 20 equips que ja competeixen. El primer contacte que té un jugador que no ha jugat habitualment a voleibol, és a través dels nostres grups d’iniciació, a on els fem jugar i aprendre els gestos tècnics i en alguns casos interactuar amb altres equips i si tenen el nivell els anem pujant; però si no, tenen un any per seguir practicant a iniciació.
Més enllà d’això, tenim els femenins de base que estan tots a tercera catalana, i els masculins de base que estan a segona catalana. La idea és donar-los un plus, que intentin fer com a mínim fases, i que tot el que vam treballar l’any passat i el que estem treballant aquest any comenci a donar fruits. Pel que fa al femení, és possible que es pugui pujar a segona catalana, i amb els masculins segurament també arribarem a fer les fases per pujar a primera catalana. Tot i això, no és una fita obligatòria que vulguem assolir, però el joc que estem fent ara mateix, ens porta cap aquí.
No voleu assolir-ho?
No volem forçar als jugadors ni a entrenadors a aconseguir unes fites que ells mateixos ja assoliran sols. Nosaltres els hi donem les eines, i si hi arriben serà perfecte perquè s’ho mereixen, però no és una necessitat imperiosa, donem prioritat a què puguin assolir aquests punts tècnics que en un futur els permetrà estar tranquil·lament a un primera nacional competint amb els millors. No cal forçar la màquina per intentar aconseguir primera catalana, si juguen igual que entrenen ho aconseguiran.
Cada estiu organitzeu el torneig de vòlei sorra, que és un dels esdeveniments esportius més esperats de la ciutat.
Fins ara ho estava portant un grup mig aliè al club, però aquest any hem assolit gestionar-ho nosaltres i la idea és tornar als orígens. Que el vòlei sorra sigui dirigit per gent del club i que tota l’organització sigui del club. Volem donar a la ciutat, a la comarca, i fins i tot a Catalunya un dels millors tornejos de vòlei sorra del territori. Estem arribant als 500 participants. La fita inicial era donar a conèixer a la gent d’Igualada que hi havia a vòlei a la ciutat, ara que ja hem aconseguit el repte, volem donar la possibilitat que durant tres dies la gentº pugui gaudir d’aquest esport. Alhora hem aconseguit que vingui gent de molt més nivell a jugar a Igualada i, per tant, es pot veure vòlei d’alta qualitat; de jugadors que juguen normalment a Superlliga o als circuits de vòlei platja semiprofessionals.
Quines necessitats teniu ara mateix a l’IVC?
Un pavelló per a nosaltres? Però per sort el patronat ens tracta molt bé, aquest any ens han donat més hores de les que teníem l’any passat, però sempre és bo que la teva instal·lació sigui teva i la puguis gestionar tu. Si et gestiones el teu propi espai, pots decidir les hores d’entrenament, els dies que juguem… ara mateix ho hem de compaginar amb altres clubs de la ciutat. Però bé, hi ha una molt bona relació i per tant ens gestionem bé l’espai. Realment ara mateix estem en un punt dolç; tenim horaris molt bons, amb els equips sèniors hem passat d’entrenar dos dies a entrenar-ne tres. Ara bé, és important no caure en “com que estem bé, ja deixem de treballar”, al contrari, s’ha de treballar encara molt més per aconseguir que els joves del club s’ho passin bé, gaudeixin i aconsegueixin el nivell suficient per poder anar pujant. També volem que els equips sèniors siguin referents per a tota la canalla que puja.
Què li diries a algú que està pensant apuntar-se a vòlei?
Que no s’ho pensin. Que vingui a provar-ho perquè té molts avantatges; és un esport que físicament ho treballem tot, també és un esport d’equip, per tant, necessites als companys per poder jugar bé, i això és molt bo. Alhora no hi ha contacte físic amb els altres equips, que a vegades veus altres esports, i aquest contacte acaba desencadenant en baralles i enfrontaments. Una altra cosa molt interessant del vòlei és la progressió; a priori pot semblar que és un esport difícil, però la progressió és molt ràpida, notes com millores dia a dia i acabes necessitant el vòlei.
Què creus que és imprescindible?
Bé, voldria agrair l’esforç dels nostres espònsors com MESTRANS pel primer equip, el sènior masculí 1; el BUFF per al sènior masculí 2; i a Benzinera Calaf Àrea de Guissona com a sènior femení 1. Per nosaltres també és important que la massa comercial d’Igualada i comarca ens puguin ajudar i acompanyar en aquest projecte. Així com a l’Ajuntament en la seva figura del Patronat municipal d’esports pel seu suport i ajuda.
