Opinió

Un article de
Antoni Mallol
Antoni Mallol

Director general d’Anytic i assessor en negoci, IA i transformació digital.

6 de novembre de 2026 a les 09:58 hores

No tots els ciberriscos porten la cara d’un hacker

Un article de
Publicitat

La ciberseguretat no consisteix només a frenar atacs externs. També cal protegir la informació de fuites, errors o usos inadequats que poden produir-se dins de la mateixa empresa.

Quan parlem de ciberseguretat, gairebé sempre pensem en un ciberatac: un correu de phishing, un ransomware, un atac a la xarxa, o també el robatori d’un portàtil o la pèrdua d’un USB amb informació sensible. Però no són els únics riscos. La informació també pot sortir de l’empresa des de dins: perquè algú s’envia documents al correu personal, copia arxius en un USB, els puja a un núvol particular o, quan deixa l’empresa, s’emporta dades que no li corresponen. De vegades passa per desconeixement; d’altres, de manera intencionada.

Comencem pels riscos externs. Segons el “Informe de Ciberpreparación de Hiscox 2025” (1), sis de cada deu pimes espanyoles van patir almenys un ciberatac durant l’any anterior a l’estudi. Les pimes, per tant, no són massa petites per ser atacades.

I encara hi ha un altre motiu: una pime pot convertir-se en la porta d’entrada cap a una altra empresa. Els atacs a la cadena de subministrament aprofiten les relacions de confiança entre clients i proveïdors, i una vulnerabilitat en una empresa petita pot acabar exposant-ne una de més gran (5). Per això, cada vegada és més important demostrar quin nivell de seguretat té una organització. Normatives com NIS2 obliguen determinades empreses a tenir en compte els riscos associats als seus proveïdors (6), mentre que marcs i estàndards com l’ENS o ISO 27001 serveixen per estructurar o acreditar nivells de seguretat.

La tecnologia és imprescindible: sistemes actualitzats, còpies de seguretat, autenticació multifactor, antivirus, filtres de correu o control d’accessos. Però hi ha una capa que cap eina pot substituir del tot: les persones. INCIBE afirma que l’usuari és l’esglaó més feble quan es parla de seguretat i recomana formació i conscienciació perquè els treballadors facin un ús responsable dels sistemes i de la informació (2).

L’informe d’ENISA també ens convida a pensar. En el seu “2024 Report on the State of Cybersecurity in the Union” (3), indica que el 74% de les empreses europees no havia fet cap formació o acció de conscienciació en ciberseguretat durant els dotze mesos anteriors. Entre les pimes, només un 54% sensibilitzava els seus empleats sobre obligacions relacionades amb les TIC. Podem invertir molt en tecnologia, però un correu ben construït, una falsa factura o una petició urgent continuen posant a prova la persona que hi ha davant de la pantalla.

Però, a més dels riscos externs, també hi ha el risc intern, molt menys visible. INCIBE diferencia entre fuites d’informació internes conscients, com les provocades per empleats descontents o malintencionats, i inconscients, com la pèrdua de documents o dispositius, la falta de formació o el desconeixement (4). No es tracta de desconfiar dels treballadors, sinó d’entendre que la informació és un dels actius més valuosos d’una empresa i que no sempre sabem per on circula ni on acaba.

Aquí entren en joc els sistemes DLP (Data Loss Prevention). Són eines que permeten identificar informació sensible i controlar-ne el moviment per canals com el correu electrònic, el núvol, dispositius mòbils o memòries USB. Mitjançant regles i polítiques, poden detectar o bloquejar determinades sortides d’informació abans que es produeixi una fuita (4). No substitueixen les persones ni els procediments, però aporten una capa de control addicional.

Per això, potser la pregunta que ens hauríem de fer no és només si la nostra empresa té antivirus, còpies de seguretat o un bon proveïdor informàtic. La pregunta és una altra: sabem si els nostres equips reconeixerien un intent de phishing? Sabem quina informació sensible tenim, qui hi pot accedir i per quins canals pot sortir? I si demà marxa una persona amb accés a dades comercials, de clients o estratègiques, sabríem detectar què s’ha endut?

La ciberseguretat no és només una barrera contra qui intenta entrar. També és saber què passa amb la informació que ja és dins. I estar preparats per a totes dues coses és una responsabilitat que la direcció ja no pot deixar només en mans del departament d’informàtica.

Referències

(1) Hiscox. Informe de Ciberpreparación de Hiscox 2025.

https://www.hiscox.es/informe-de-ciberpreparacion-de-hiscox-2025

(2) INCIBE-CERT. Gestión de ciberincidentes en el sector privado.
https://www.incibe.es/sites/default/files/contenidos/guias/doc/incibe-cert_gestion_ciberincidentes_sector_privado.pdf

(3) ENISA. 2024 Report on the State of Cybersecurity in the Union.

https://www.enisa.europa.eu/sites/default/files/2024-11/2024%20Report%20on%20the%20State%20of%20the%20Cybersecurity%20in%20the%20Union.pdf

(4) INCIBE. Guía de ciberseguridad. Prevención de fuga de información.

https://www.incibe.es/sites/default/files/contenidos/guias/doc/guia_ciberseguridad_administradores_fincas.pdf

(5) ENISA. Good Practices for Supply Chain Cybersecurity. 2023.

https://www.enisa.europa.eu/publications/good-practices-for-supply-chain-cybersecurity

(6) ENISA. NIS Directive 2 i documentació d’implementació sobre seguretat de la cadena de subministrament.

https://www.enisa.europa.eu/topics/state-of-cybersecurity-in-the-eu/cybersecurity-policies/nis-directive-2
T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: