Un article de
Jaume Singla
Jaume Singla

Periodista, articulista, viatger. Exdirector de La Veu de l'Anoia.

31 de març de 2024 a les 09:00 hores

“No tornaria a viure a Barcelona per res del món”

Entrevista a Josep Rodríguez Alsamora, biòleg, exdocent i artista

Pep Rodriguez
Pep Rodriguez
Resumeix l'article amb IA:
Marca'ns com a mitjà preferit!
Un article de
Publicitat

 

Soc Josep Rodríguez Alsamora, nascut a Barcelona l’any 1956. Estic casat amb la Marta, una persona que té una paciència infinita per suportar-me i tenim dos fills, en Roc i en Marc. Vaig estudiar biologia a la UAB. A Igualada, vaig començar a treballar a la depuradora d’aigües residuals però ho vaig deixar per dedicar-me a l’ensenyament públic, uns anys a l’Institut Pere Vives i després al Milà i Fontanals fins que em vaig jubilar.

Alguns que el coneixem no sabíem de la seva faceta d’artista.

Pinto des de l’any 1992 quan vivia a Castellolí. Fou un dia que la meva dona no era a casa i esperant que tornés em vaig posar a pintar. En mitja hora em va sortir un quadre que tinc penjat al menjador. Des d’aleshores, que pinto, tot i que ho he anat agafant i deixant de forma intermitent. En jubilar-me, ara fa set anys, m’he posat a pintar de manera continuada i constant.

Per què pinta?

Perquè vull expressar el que sento. El que més pinto són homes, personatges amb rostres i mirades. Rostres tristos, impactants, enrabiats, rostres que et reten amb la mirada, depressius… També pinto ciutats i poblets amb un desordre evident i buscat, sense simetries, amuntegats… i altres coses que a vegades necessito expressar.

D’on treu els models?

No existeixen. Són tots imaginacions meves. Potser els he somiat o potser sorgeixen durant l’acte de pintar. Mai ho he sabut.

I els temes?

No és res conscient, però segurament el context social, polític i econòmic en què vivim em porta a fer aquest tipus de pintura que denota pobresa, irritació, desesperança…

Quan sap que la pintura està acabada?

A vegades costa saber quan està acabat. Si tinc dubtes, el vaig mirant i quan tinc clar el que hi he de fer m’hi torno a posar fins que deixo d’intervenir-hi i el considero acabat. N’he fet malbé alguns que m’agradaven molt i que, a base d’anar-hi fent coses, han deixat d’agradar-me.

Els quadres expressen el seu estat d’ànim en el moment que els pinta?

Absolutament. Tinc quadres de colors calents: grocs, vermells, verds… i quadres empobrits, foscos, tristos, depressius… Son reflex del moment que visc.

Li ha passat que ha hagut de deixar el que estava fent per posar-se a pintar?

Algunes vegades. Fins i tot he sortit de casa de matinada per venir corrent a l’estudi a pintar, perquè tenia una imatge al cervell que necessitava expressar.

Ha arribat tard a dinar també?

No. Soc un home molt estructurat, de costums germàniques. Em llevo molt d’hora, camino cinquanta minuts, saludo els vianants amb qui em creuo habitualment, em prenc dos cafès a la plaça de la Creu, vaig a ioga i com que mai desdejuno, dino cap a les dotze. Després de dinar, faig una mica de migdiada i a primera hora de la tarda, vinc a l’estudi a pintar, com si fos una jornada laboral.

No li seria més fàcil pintar a casa seva?

Per pintar necessito estar absolutament sol. Quan pinto desconnecto el telèfon i no deixo que ningú em destorbi per tal de no perdre la “xispa”. Això, a casa, seria absolutament impensable.

De professió és biòleg. És present a la seva pintura?

He gaudit molt de la meva feina, he gaudit molt de la meva carrera professional. Tinc molt bones experiències de l’etapa docent que em va fer molt feliç, però quan em vaig jubilar vaig passar pàgina completament. Tot i això estic molt pendent de la biologia perquè és una ciència que evoluciona amb celeritat. De fet l’estudi on jo treballo no deixa de ser un laboratori on un mescla colors, fa textures i cerca resultats

Ha nascut a Barcelona, ha viscut a Castellolí i ara a Igualada.

A Barcelona no hi tornaria per res del món. El benestar que em dona viure a Igualada o haver viscut a Castellolí, és infinitament superior a viure a Barcelona, que és una ciutat entròpica, cara, amb inseguretat ciutadana, difícil de desplaçar-t’hi amb vehicle… Prefereixo viure a Igualada.

Quin feedback a rebut del públic de la seva recent exposició a Igualada?

Hi ha persones a qui ha agradat molt la meva pintura, altres ni fu ni fa. El fet d’exposar m’ha permès interactuar amb públic i acabes coneixent gent molt interessant. Tant en aquesta, com en l’anterior (a l’Ateneu) he conegut persones del món de l’art (pintors, escultors, escriptors, músics, fotògrafs…) i amb alguns he establert un lligam posterior.

Per què el títol “(des)figurant” de la seva exposició?

Trobar un títol em va ser difícil i vaig demanar la col·laboració a persones properes. Entre les diferents propostes em vaig decantar per aquest títol perquè crec que identifica la pintura que faig.

Per a la signatura de les pintures, poca gent el relacionava. Per què signa Alsamora?

Per què és el cognom de la meva mare. Tota la meva vida professional he estat conegut com a Pep Rodríguez. La meva mare tenia una vessant creativa molt destacada i m’ha semblat de justícia utilitzar el seu cognom en la meva faceta artística. Com a anècdota, en la darrera exposició, una companya de l’institut, estava asseguda mirant atentament un dels quadres, vaig apropar-m’hi i li vaig preguntar: Què et sembla? i ella em va dir si coneixia a l’autor. Al dir-li que era jo va quedar sorpresa.

T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: