21.5 C
Igualada
Divendres, setembre 30, 2022

“No deixis mai d’alimentar la teva ànima amb allò que t’inspira”

Entrevista a Berta Fau, dissenyadora gràfica i fotògrafa

Em vaig graduar en Belles Arts i Integració Social. Actualment estic cursant un màster de Disseny Editorial per especificar la meva trajectòria laboral. He tingut ocasió de treballar com a fotògrafa artística i d’esports, així com en l’elaboració de disseny de marca i presència digital. També tinc experiència com a community manager, tècnic de museu i atenció al client. Per mi és molt important que la feina requereixi de creativitat i mirada artística.

Què t’ha portat a viure a l’Anoia?
De fet porto venint aquí, a la Torre de Claramunt, des de que hi vaig néixer, ja que la meva àvia materna hi tenia una casa, i hi passava molts caps de setmana, festius i estius. Al tornar a Catalunya després de viure sis anys fora, se’m va fer impossible tornar a viure a la ciutat. L’Anoia em dona allò que necessito, el bosc a la porta de casa.

Has estat vivint 6  anys a Mèxic i has voltat mig món. Fes-nos cinc cèntims de l’experiència. Viatjar és sumar cultura i obrir-se de ment, oi?
El viatge a Mèxic va ser gràcies a fer un intercanvi l’últim any d’universitat. Ja havia tingut ocasió d’anar a Llatinoamèrica amb una ONG durant un mes, tot i que abans Amèrica no havia sigut una zona que em cridés l’atenció, però va sorgir la possibilitat i amb 23 anys m’hi vaig llençar sense pensar-m’ho massa. És una experiència molt intensa, sobretot pels xocs culturals (alguns de bons i d’altres no tant), però efectivament, quan viatges no com a turista si no com a immigrant, amb el temps suficient per fer vida allà, t’adones que existeixen moltes maneres de viure i veure la vida, així que inevitablement t’obra la ment i te l’enriqueix. També et fa més humà, perquè empatitzes i convius amb persones molt diferents, i a conseqüència els prejudicis o els idealismes s’esvaeixen.

A Mèxic, feies fotografies del mar i els seus surfistes. Un altre món? El mar et parla?
Sí. Encara que no ho sembli és una feina dura… Llevar-se a la matinada, força abans que surti el sol, per arribar a la platja i passar-t’hi moltes hores sota el Sol, si tens sort i hi ha bones onades, ben atenta als surfistes per no perdre’t ni una foto. També hi ha la pega que si hi ha males onades les fotografies no són atractives, doncs el que els hi agrada als surfistes és tenir el record de grans onades o moviments complexos del surf.

A conseqüència d’observar els surfistes i el mar, fa que aprenguis a llegir-lo, a veure quan vénen les onades o el moment de calma, on es troben les corrents… Tant el vent, el mar i la lluna són molt importants per tenir bones condicions a l’hora de surfejar. De totes maneres, el mar sempre és un misteri, d’on provenen els orígens de la vida, i mai saps quina reacció pot tenir. Se l’ha d’admirar amb amor i respecte.

Quants anys fa que ets fotògrafa i dissenyadora?
Vaig començar amb la fotografia fa 15 anys, després de descobrir-la a batxillerat. La seva immediatesa em va captivar, i vaig estar uns quatre anys sense perdre l’oportunitat de fer fotografies a tort i a dret. Després em vaig calmar, vaig adonar-me que en certes ocasions preferia viure el moment, i ara s’ha convertit en una eina d’expressió personal que de tant en tant poso a disposició d’altres persones.

Amb el disseny vaig començar a la universitat. Tot i que no em vaig especialitzar en cap branca en concret perquè sempre m’ha agradat fer de tot una mica (sóc una tastaolletes), allà vaig obtenir una mica de base, però en realitat ja havia començat d’adolescent a indagar sobre el tema de maquetar pàgines webs perquè creava blogs per penjar els meus escrits.

Estàs cursant un màster amb l’especialitzat de màrqueting d’edició editorial. Com és que has decidit de fer-lo sobretot ara que es dona tanta importància al món digital?
Bé, en realitat és un màster de disseny editorial i publicacions digitals, així que aprenem la manera de fer publicacions tant analògiques com digitals. Dins el món del disseny buscava quelcom en el que em pogués especialitzar i que fos afí a la meva forma de treballar i de ser, però que a l’hora tingués sortida laboral, i diguéssim que tot el que es treballa en aquest àmbit (maquetar, la tipografia, la presentació del text, la direcció de fotografia o il·lustració, la part més artesanal i física de fer un llibre, etc) m’agrada molt i té a veure amb la meva experiència prèvia, però portada d’una forma més endreçada i concreta en un entorn que m’és molt inspirador, ja que la meva mare és una gran lectora i vaig créixer rodejada de llibres.

Amb què t’has inspirat per fer la maquetació de l’especial 40 anys de La Veu?
Amb la festivitat d’un gran aniversari com aquest. Volia que el disseny fos festiu però que a l’hora fos senzill, ja que en el món del periodisme el més important és el contingut i res pot robar-li el protagonisme, no almenys en excés. El fet també que succeeixi a l’estiu fa que hagués optat pel blau i el groc (l’aigua i el sol), que a més a més són colors complementaris, per lo que contrasten molt bé, i les garlandes de colors em recorden a les festes típiques del carrer del barri o poble, que s’estan perdent però espero que poc a poc es recuperin.

Amb quin criteri has fet els canvis? Et van passar un briefing prèviament?
Sí, comptava amb un logotip ja dissenyat prèviament per l’ocasió dels 40 anys, i vaig estar revisant l’evolució de la Veu en quant a tipografia i altres publicacions especials, així com també em van facilitar documents que resumien la marca del diari.

A banda de l’especial que s’ha tret en commemoració als 40 anys, el diari també s’hi ha fet canvis. Quins son els que destacaries més?
Principalment les capçaleres temàtiques del diari, per remarcar el canvi de contingut a l’hora de llegir-lo, i apartats especials com els del cinema i les xarxes socials. També hem inclòs el nou logotip de la veu, en consonància amb la tipografia que ja s’havia escollit prèviament, que és una serif amb un contrast més accentuat. En general he intentat crear un disseny subtil, que no perdi l’essència de la Veu, però que sigui una mica més elegant i minimalista. També he donat més protagonisme als colors de cada secció gràcies al nou estil de les firmes d’autor dels articles.

El món editorial. La seva maquetació i disseny pren diferents estils i formats. Com t’adaptes a cada estil per pensar-ne un disseny?
Tot i que he de reconèixer que cada dissenyador té els seus gustos personals, sempre s’ha de tenir present cap a quin públic et dirigeixes i quin és el to del contingut, la marca o l’empresa. A partir d’aquí s’escullen les tipografies, la paleta de colors i la maquetació més idònia pel tipus de to que es busca, i es van fent proves fins que trobes una que funcioni. Personalment per mi és important que també n’estigui satisfeta i que també m’agradi, encara que el tema no m’interessi o no tingui res a veure amb mi… suposo que això també marca el propi estil a l’hora de treballar i generar projectes, però no s’ha d’interposar amb l’estil del client ni amb la funcionalitat que es necessita.

Com es fa un llibre d’estil i en què consisteix?
Crear un llibre d’estil consisteix precisament al que he mencionat anteriorment, és a dir, escollir una sèrie de característiques d’una publicació, ja sigui un article, butlleta o targeta de presentació, i que en totes coincideixi el mateix estil: les tipografies, els colors, la forma de presentar els textos, etc. En el meu cas, com a dissenyadora, en quant al text redactat només tinc en compte el fet de que el disseny i l’estil emprat vagi acord a la veu de l’empresa o client. És molt bona opció tenir plantilles fetes amb el programa Adobe Indesign, una per cada tipus de publicació; d’aquesta manera s’alleugereix la feina sense perdre mai l’ordre i l’estil de la publicació, d’aquí el nom.

Què li recomanaries a una persona que vulgui fer disseny o fotografia per a dedicar-se com a professió?
Doncs, tot i que jo sóc una tastaolletes i autodidacta de mena, he de reconèixer que es perd molt de temps aprenent per compte propi, per lo tant, la meva primera recomanació seria buscar una escola que doni un curs o grau específic del què es vol fer. Si no se’n té gens de coneixement, sempre es pot començar experimentant i mirant tutorials, però en algun moment o altre és recomanable fer algun tipus de formació professional que realment et motivi. D’aquesta manera s’adquireixen uns coneixements ordenats i també uns exercicis que s’han d’entregar si o si, i que serviran per tenir un portfoli inicial a l’hora de presentar-se com a dissenyador/a o fotògraf/a.
Si realment t’apassiona el que fas, també és molt bona idea fer col·laboracions, encara que al principi o a vegades no comportin beneficis econòmics, és una manera de donar-se a conèixer i anar fent currículum.

Has estat l’ànima de la preparació de l’exposició dels 40 anys del diari al museu de la pell. Amb quin criteri has seleccionat les portades? 40 portades son pels 40 anys del diari? Què hi podem trobar a l’exposició?
Vaig agafar tots els llibres i arxius de tots aquests anys i vaig escollir unes 4 o 5 portades per any, basant-me en la particularitat de la notícia i també en la seva presentació. Les dels primers anys van ser fàcils per mi perquè tenien aquell toc artesanal que ja ho fa atractiu. Després els companys de redacció de la Veu van escollir quina era la portada més rellevant per cada any. Realment són 41 portades, ja que vam afegir la primera que es va fer l’any 1982 i l’última d’aquest any del 2022 abans de setembre, però efectivament és un recull de l’evolució del diari i dels successos més destacats de tots aquests 40 anys en que La Veu ha estat informant.

A l’exposició hi podreu trobar aquestes 41 portades en format gran, els gegants periodistes de La Veu, un recull dels premis atorgats, així com eines antigues i retros que s’han anat fent servir al llarg dels anys en el periodisme. També mostrem quina ha sigut l’evolució de la capçalera de La Veu de l’Anoia, que a l’inici no tenia aquest nom, i una zona que és una biblioteca/estudi de redacció on es poden consultar tots els arxius en paper, i els digitals en l’ordinador. És molt probable que molts us veieu en les publicacions o us portin records viscuts, així que no us la perdeu!

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

La 10a Mostra d’entitats enceta l’Octubre Solidari a Igualada

La programació de l’Octubre Solidari 2022 comprèn un recull d’activitats concentrades en un mes i mig i promogudes per les diferents entitats que integren...

L’aeròdrom acull demà dissabte una nova Jornada d’Aviació Adaptada

L’aeròdrom d’Igualada-Òdena es prepara per acollir demà dissabte 1 d’octubre a decenes de persones amb algun tipus de discapacitat, als seus acompanyants i al...

Fer-se el mort

A vegades, el naufragi obliga l’home a nedar mar endins; d’altres vegades ho fa voluntàriament. S’allunya de la costa amb ritme constant, les veus...

El cantautor Josep Tero i l’hel·lenista Eusebi Ayensa oferiran un acte poèticomusical

Òmnium Anoia ha organitzat per al proper divendres 30 de setembre la presentació literària de l’antologia de poesia catalana Una vela en el mar blau,...

La segona edició del TEDxIgualada posarà l’accent en el talent local

Després de l’èxit del TEDxIgualada 2021, el Teatre de l’Ateneu d’Igualada tornarà a acollir una nova edició d’aquesta iniciativa que posa la ciutat d’Igualada...
Compartir