De família d’artesans, la Mireia Sala sempre ha vist el món artístic com una opció de futur per a ella. Després d’estudiar el batxillerat artístic, es va formar com a il·lustradora a Lleida i en gràfica publicitària a La Gaspar. També ha cursat el grau en Disseny i Creació Digital a la UOC.
Com t’inicies laboralment en el món de la il·lustració i el disseny gràfic?
Vaig fer les pràctiques a Igualada a l’estudi del Pep Valls i després em va contractar l’agència de comunicació creativa Minimilks de Girona. Allà vaig poder desenvolupar la meva faceta d’il·lustradora i de dissenyadora i, a més, fer-ho en una empresa on la majoria són dones. Ara fa uns cinc anys que soc autònoma i faig projectes de tota mena, tot i que intento centrar-me en iniciatives socials i de caire feminista.
L’any 2019, juntament amb tres companyes més, impulseu a Igualada un col·lectiu feminista amb la revista ‘Incòmoda’ com a projecte més visible. Hi havia un buit?
Totalment. La Incòmoda és un projecte de creació artística i disseny amb una mirada de gènere, i vam ser la primera revista en tractar temes així. Vam fer un estudi i vam veure que a Igualada el món de la cultura i el disseny estava molt masculinitzat. Amb la revista hem tractat temes com la conciliació laboral, la diversitat sexual, la invisibilització de les dones i la maternitat.
Quan dissenyes tens una responsabilitat molt gran. Per exemple, amb la tria de personatges quan t’encarreguen un cartell. És important que les imatges mostrin diferents realitats i que no estereotipin
Dius que el món de la cultura i el disseny està molt masculinitzat. En què es nota?
Si vas a una escola d’art veuràs que la majoria de les alumnes són noies. Tot i que la pedrera que surt és femenina després, qui accedeix als llocs de poder són els homes. Ells són els que acaben manant.
Igual que passa en el món del periodisme, en la il·lustració i el disseny gràfic també hi ha una responsabilitat al darrere?
Tenim un 100% de responsabilitat. Per exemple, amb la tria dels personatges quan t’encarreguen un cartell. Què dibuixaràs? Una dona blanca, que porti vel, amb el cabell llarg, que tingui corbes, que sigui prima… És important que les imatges mostrin diferents realitats i que no estereotipin. Per exemple, en un dels últims encàrrecs que m’ha fet l’Associació de Dones amb Empenta d’Igualada per promocionar els grups de criança el que he fet és dibuixar els adults sense cara i, al seu lloc, hi he dibuixat formes com un sol o un cor. D’aquesta manera no se sap si són homes o dones. Intento no mostrar sempre el gènere de les persones.
Creus que encara queda camí per recórrer per incloure la perspectiva feminista en els projectes?
Crec que s’ha avançat, però encara queda feina per fer. A més, a vegades també es dona la circumstància que sembla que s’hagi de fer el ‘check’ d’incloure el màxim de diversitat possible en un cartell i això fa que t’oblidis de l’essència del missatge. Per exemple, al voltant del 8-M hi ha el clixé d’incloure un munt de dones, cadascuna d’un color diferent, però totes elles són guapíssimes. S’ha creat un clixé d’imatge de diversitat, però no és una diversitat real perquè totes responen a un mateix cànon.
