La pagesia catalana, just fa un any va paralitzar els carrers de Catalunya empesos entre l’esperança i la ràbia per reclamar una dignificació urgent del seu sector. Sota el lema “La nostra fi, la vostra fam”, una munió de tractors va tallar les principals carreteres del país, i les imatges que va deixar la revolta pagesa de tractors entrant per la capital catalana i plantant-se davant del Parlament, va ser una lliçó per a molts.
Menys burocràcia i rebre les ajudes promeses
Catalunya ha patit aquests darrers anys una de les pitjors sequeres en dècades, amb els embassaments sota mínims. En aquest context, la Generalitat regulava l’ús de l’aigua a diversos sectors, i la pagesia en va sortir escaldada. El resultat d’això van ser collites paupèrrimes, tant de la fruita típica de terres lleidatanes com del cereal més característic de la Catalunya central, o de la vinya a quasi tots els punts del territori. El parlament va prometre unes ajudes que, en data de la revolta pagesa no havien arribat. Malgrat que l’accent es posava en la laxitud burocràtica en la importació de productes de tercers països, però duresa en el producte elaborat aquí, hi havia un ambient caldejat que era fruit d’altres proclames com l’increment dels costos, la descapitalització, les malmeses causades per conills, senglars i cabirols, o les Polítiques Agràries Europees.
Revolta Pagesa va resultar ser l’embrió del Gremi de la Pagesia de Catalunya, que un any més tard compta amb quasi 1.500 afiliats.
Les mobilitzacions no només es van veure a territori català; de fet, França va ser un dels països pioners a mobilitzar el sector i els pintorescos actes que van protagonitzar, com ara enterrar un supermercat a base de fems o col·lapsar els carrers amb ovelles, van ressonar internacionalment.
Arran de les mobilitzacions es crea Revolta Pagesa, una organització que pretenia centralitzar totes les protestes i poder tenir força representativa. Revolta Pagesa va resultar ser l’embrió del Gremi de la Pagesia de Catalunya, que un any més tard compta amb quasi 1.500 afiliats.
A més, aquest darrer any ha estat políticament canviant; la Revolta Pagesa del sis i set de febrer de 2024 va passar sota el govern d’ERC de Pere Aragonès, i amb la conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a càrrec de David Mascort.
Actualment, després de les eleccions autonòmiques del 12 de maig, el 12 de juliol es va nomenar el socialista Òscar Ordeig Molist com a actual conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, sota el govern de l’actual president de la Generalitat, Salvador Illa.
367 dies després “és exactament el mateix infern”
Coincidint amb l’aniversari de les mobilitzacions massives de la pagesia, aquest diari ha pogut parlar amb diversos representants del sector per tenir una visió més àmplia de què s’ha aconseguit aquest darrer any.
En aquest sentit, el portaveu de la Catalunya central de la plataforma Revolta Pagesa, Arnau Freixa, explica que “Per a nosaltres el dia a dia et podria dir que és exactament el mateix infern de burocràcia i de preus injustos que fa un any; és veritat que algun mercat s’ha estabilitzat, però això no té res a veure amb el govern”. Freixa posa d’exemple el cas de la vedella, un sector que arran dels problemes de malalties i que estan plegant molts ramaders, el preu ha pujat molt. “Estem igual o fins i tot pitjor, perquè estan traient els aranzels d’entrada del producte de fora i això competeix directament amb el nostre producte, fet que ens farà baixar molt els preus”.
“No callarem perquè ens donin quatre quartos per l’assecada”
Pel que fa a les converses mantingudes amb el departament, el portaveu indica que mai hi han deixat de ser. “N’hem fet moltes de reunions amb ells i el resum sempre és moltes paraules, però al final el dia a dia de les explotacions no ha canviat”. En el tema de les ajudes, l’Arnau explica que encara hi ha moltes indemnitzacions que van endarrerides, tot i que manifesta que “no volem viure d’ajudes, volem viure tranquils i fer la nostra feina dignament, no callarem perquè ens donin quatre quartos per l’assecada”.
Arnau Freixa insisteix amb la burocràcia, i explica que aquest dilluns 10 de febrer tenen convocada una manifestació per sortir de nou al carrer “ja no sortim perquè estem molt emprenyats, sortim tenint molt clar els problemes que tenim i quines solucions volem aplicar”. Finalment, Freixa lamenta la criminalització que pateixen els agricultors “A les inspeccions que fa el departament, venen a casa teva i et tracten com un delinqüent. Moltes vegades són inspeccions sancionadores”. El portaveu explica que la persecució també és per part d’altres sectors: “a Catalunya tenim les lleis més estrictes de benestar animal de tot Europa, per tant, tenim els productes més sans i a on els animals viuen més bé al llarg de la seva vida”.
Quins són els reptes de l’Anoia?
Joan Vidal, portaveu de la Unió de Pagesos de l’Anoia, coincideix de relat amb Arnau Freixa. Explica, que “amb aspectes de burocràcia, que era un dels temes que més ens preocupava, hi ha hagut poca millora o alguna a nivell d’estat espanyol, com l’ajornament del quadern digital, però molt poca cosa. En el dia a dia no notem res.” Vidal explica també que no tenen calendaris clars respecte de les promeses del Govern, lamenta que sempre sigui un pla que “es comença a aplicar ja de ja, però no es nota”.
Trencant una llança a favor del departament, Joan Vidal diu que “s’han aconseguit uns ajuts que ja s’anaven treballant i demanant com a Unió de Pagesos abans de la revolta, i les mobilitzacions de l’any passat sembla que van facilitar el procés”.
“En el dia a dia notem molt pocs canvis, hi ha hagut poca millora”
L’Anoia té una realitat un pèl diferent de la d’altres zones pel fet que sempre havia format part de la Catalunya central, i ara passa a formar part de la vegueria del Penedès “estaríem més bé on érem, sobretot per temes d’afinitats de cultiu. El mateix departament està més ben desplegat a la Catalunya central que al Penedès. Aquest és un dels problemes afegits de burocràcia que no teníem i ara sí que tenim”.
Per altra banda, a la nostra comarca tal com explica el portaveu d’Unió de Pagesos, els pagesos tenen un conflicte recorrent amb el senglar i el cabirol: “tenim molts problemes sobretot amb la fauna que viu a Montserrat i surt del parc a alimentar-se”. No és estrany trobar senglars quan passegem per boscos de l’Anoia, ara bé, el cabirol tot i que fa anys que habita a casa nostra, sembla que ha experimentat un augment exponencial en la seva població i “causen molt de dany i ens costa trobar resposta a tot això”.
Unió de Pagesos reafirma que encara hi ha línies de reivindicació per poder fer una millor gestió de la fauna, agilitzar la burocràcia i desmantellar els sistemes de protecció de les assegurances agràries, que, segons explica Vidal, van apujant els preus, però baixen les cobertures.
El govern apel·la al treball conjunt, lluny de la confrontació
La cap de comunicació del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, Cecília Hill, ha fet saber a aquest diari que “El Govern i el Departament som conscients d’aquesta situació de vulnerabilitat i, per davant de tot, respectuosos amb les seves demandes. Ara bé, hem de tenir clar que no resoldrem en 5 mesos tot allò que no s’ha resolt en 10 anys”. El departament posa de manifest que per primera vegada després de tretze anys, “el conseller d’Agricultura del Govern de Catalunya ha participat de nou en la conferència AGRIFISH (agricultura i pesca) a Brussel·les i hem obert una oficina perquè el sector i el Govern català hi sigui present de manera permanent.” Finalment, expliquen que en les reunions que s’han anat tenint amb els representants de la pagesia, s’han traçat cinc objectius principals: la lluita pel control de la sobrepoblació, la simplificació administrativa, el suport al producte i economia local, un pla de regadius pel 2025-2040, i el suport incondicional a la pagesia davant les adversitats. La cap de comunicació diu que des del govern “apel·len al treball conjunt lluny de la confrontació”.
