Jaume Singla
Quan finalment s’acabi –totalment o en part- la tragèdia del coronavirus, ens tocarà superar la que pot ser la pitjor crisi econòmica de la humanitat. I dic humanitat perquè igual que la pandèmia ha afectat a tots els països del món (amb diferent intensitat, però a tots), la crisi social que ens deixarà, també afectarà a tots els països del món. En aquest cas, afectarà més als pobres que als rics.
El nostre país, Catalunya, estaria situat entre els països rics si mesurem el poder adquisitiu, la capacitat d’innovació, l’emprenedoria i la capacitat de crear riquesa. Però si mesurem la nostra capacitat de decisió institucional estem situats entre els països més pobres d’Europa. Que via impostos l’estat espanyol es quedi al voltant del 9% del nostre PIB, deixa en el zero absolut la nostra capacitat de decidir i ens posa a l’alçada de les nacions colonitzades.
Encara més, després que per l’aplicació del “Decreto de Alarma”, la Generalitat tingui menys capacitat de decisió que la Diputació (organisme que no elegim els ciutadans directament) i, en temps de crisi, el pitjor que pots fer és deixar la capacitat de decisió en mans d’altri. I si aquest “altri” ha demostrat amb escreix un odi visceral cap a Catalunya, el futur comença a ser més que negre.
Els ciutadans, però, tenim més capacitat de decisió que les institucions pròpies de Catalunya. Cada dia prenem desenes de decisions personals que són intransferibles. Som nosaltres els que elegim quin periòdic comprem, quina ràdio escoltem, quina televisió veiem, a quina botiga comprem i quins productes adquirim.
En això del consum, soc partidari del concepte “quilòmetre zero”. Si a l’hora de consumir ens mirem únicament la comoditat i el preu, tal vegada no estarem animant l’economia catalana, sinó la madrilenya, la xinesa, l’americana… que no són economies que creïn o consolidin llocs de treball a Catalunya.
A nivell alimentari, consumir productes de proximitat ens millora la salut i el medi ambient, però a nivell de vestit, de calçat, de turisme i no diguem, de cultura, consumir productes nostres, ens farà menys pobres i serem més feliços.
Si tornem a les peces de gènere de punt, a part de vestir molt millor, crearem llocs de treball a la Conca d’Òdena. Si enlloc d’anar a les grans superfícies a comprar verdures o carn, produïdes a l’altra banda del món, anem la botiga de la cantonada, als mercats setmanals, donarem vida als nostres pagesos i menjarem més sa i de temporada.
A Catalunya tenim tota mena de productes de qualitat i molta gent preparada per produir-los. Només falta que ens declarem enamorats del nostre país i en dediquem a menjar-nos-el.
Generarem prosperitat i llibertat, sense que vinguin els piolins a estomacar-nos.
