La Marina Pedrós López (1987) s’ha acabat dedicant a allò que no volia de petita: dibuixar. I no pas perquè no li agradés, sinó perquè temia convertir la passió només en una feina feixuga. En l’actualitat, el seu segell Intramarina és llar i espai creatiu. Un projecte artístic vinculat a l’empoderament i l’autocura.
Així que no volies dedicar-te a dibuixar…
No. De joveneta sempre deia: «mai em dedicaré a l’art».
Dibuixaves malament?
No, dibuixava bé i m’agradava molt, però deia «artista no seré, perquè es tornarà la meva feina i serà insuportable». M’interessava la psicologia, però quan va arribar el moment de triar carrera, no sabia què fer i vaig marxar d’au-pair tres mesos a Noruega. Em vaig trencar una cama i vaig haver de tornar. Per no perdre el temps vaig anar a l’escola Joso i vaig fer els quatre anys de dibuix. Després m’he anat formant mentre treballava i feia classes, com a l’escola Troba’t.
Quan neix Intramarina?
És força recent. Bé, ja fa set anys de la primera il·lustració, i dos que em dedico en exclusiva al projecte. Va començar amb els Quaderns d’autocures. En algun moment vaig iniciar el registre menstrual, em vaig separar, me’n vaig anar a viure sola… Van passar una sèrie de coses que van obrir un espai per a la necessitat de pintar i fer-ho sense pressió, expectativa, ni demanda externa. Quan ho vaig compartir amb la gent, va agradar molt. Una cosa va portar l’altra.
Igual com les llavors donen fruits o el vent inclina els arbres, la Marina experimenta l’art d’una manera orgànica, posant molt d’amor en tot el que fa, cuidant-se i atenta a l’aprenentatge que li transmet la natura
I per a quan un relat? Escrius molt bé.
Gràcies! Estic descobrint una nova passió. Sempre m’ha agradat, però ara li estic donant espai. M’encantaria fer més. Les xarxes m’atabalen, però vull fer comunitat i compartir coses. D’aquí i de l’autocura va sortir la idea d’escriure les cartes a les persones que volien saber més sobre el meu projecte. Em sento molt còmoda. Em surt fàcil i és agradable, però em porta feina.
L’autocura és un enfocament per a la transformació i l’aprenentatge?
Intenta ser-ho per a mi. Em fa molta por travessar una línia i començar a dir-los als altres el que haurien de fer. Ni tampoc ser massa wonderful.
Vens a dir: «això em funciona, potser et serveix»?
Exacte. Vaig fer la formació en Gestalt a l’institut integratiu i vaig veure clarament que no volia ser terapeuta, però m’aplico l’autoteràpia dibuixant. El focus sempre està en mi. Ara començo a plantejar-me què es necessita fora, què pot ser útil. M’interessa molt l’art en educació. L’art, en si, em sembla una eina molt poderosa. La capacitat creativa és una eina brutal. Ara l’estic posant al servei de cuidar-me, però, durant una època, la vaig posar al servei de l’educació. Qualsevol cosa és susceptible de rebre una mirada artística.
Vius a Argençola
Sí, en una masieta perduda i serà difícil que torni a un poble o una ciutat.
I la natura és molt present a la teva obra
Sí. La natura em sembla molt metafòrica. Hi veig cicles que són similars als meus. Ara que hi estic més immersa, veig que és una metàfora del que ens passa a les persones. Miro l’arbre i penso, «ostres, està tort, perquè ha crescut amb el vent, com jo, que també m’ha bufat el vent», i la metàfora em funciona per entendre, primer, i després per expressar.
