Filla de Manresa, però resident a Igualada de ben petita; després de cursar el batxillerat al Col·legi de la Divina Pastora, va fer de mestra d’educació infantil, tot una dècada, a l’Escola Mowgli. Tanmateix, més enllà de la seva esfera com a ensenyant, la seva immensa passió per la lectura i pel mateix format dels llibres va empènyer-la envers el món l’enquadernació; una competència artesanal i professional que va orientar-la a treure’s el títol de “Mestra Artesana d’Enquadernació”, a Barcelona. I, és d’ençà uns vint-i-cinc que exerceix aquest mestratge, amb la projecció del seu propi Taller d’Enquadernació, en poblacions com: Vallbona, Òdena i Seva, Biblioteca Central d’Igualada o Barcelona (Centre Artesà), entre d’altres. Tanmateix, la longeva permanència del seu Taller d’Enquadernació a les dependències de de l’Ateneu –avui, esdevingut tot un clàssic de l’oferta cultural d’aquest recinte atenenc- ha contribuït a què vint-i-tres anys d’aquest ensenyament artístic, una pràctica sempre realitzada per un reduït nombre d’alumnes, li concedeixi un inequívoc i categòric reconeixement. De retruc, unes sovintejades i puntuals exposicions individuals i col·lectives de llibres enquadernats i de papers pintats, tant a Igualada com per la nostra comarca i Barcelona, endemés de la contínua participació en concursos i altres esdeveniments més enllà de les fronteres de Casa Nostra i de l’Estat espanyol l’han consolidada com a la gran mestra artesana que és; una autentica excepcionalitat professional, en el context de les nostres contrades.
Això i tot, al decurs d’aquest període, els seus cursos d’Enquadernació, dels quals n’han format part dones i homes d’edats i oficis diversos en les seves hores de lleure, han propiciat a què aquest exercici artístic de signe –gairebé- vocacional hagi transcendit –a més de ser una afecció- al gaudi per la descoberta de les inimaginables i extraordinàries possibilitats de l’aprenentatge de relligar i enquadernar llibres amb diferents procediments i materials, àdhuc vestir cada volum segons una personal i sensible font d’inspiració, atorgant a aquesta pràctica un admirable segell identitari.
Aquesta acció de cosir o lligar diversos plecs o quaderns de text i posar-los cobertes que, de sempre ha estat i és l’enquadernament, la relligadura o enquadernació, al costat d’una laboriosa tasca artesanal, és veritablement l’art de reparar o preservar la conservació i la més còmoda manipulació de llibres, manuals, carpetes o quaderns de textos, o tota mena d’estoigs protectors, segons un conjunt d’operacions basades en tècniques manuals d’enquadernació en rústica, en cartoné, en filferro, en grapada, amb forats, etc. Total: l’enquadernació és la màgia d’un treball de restauració, així com una nova creació artística.
