L’operador Valero Badia

Nascut a l’any 1930 a l’igualadí carrer d’Òdena, el senyor Valero Badia porta més de 60 anys fent l’ofici d’operador cinematogràfic i projectant pel·lícules. Va fer les seves primeres sessions al cinema Mundial, a principis dels anys 50, i ara, ja jubilat i en una època en que els sistemes digitals han desplaçat als ja històrics projectors de cinema, tornarà fer-se càrrec de la projecció en 35 mil·límetres de Cantando bajo la lluvia, diumenge a la tarda a l’Ateneu. Potser serà la darrera vegada que es podrà veure a Igualada cinema en aquest format.

En Valero, un veritable savi en tècnica, maquinaria i projecció de cinema, va veure les primeres pel·lícules al Coro Vell, al carrer de Santa Caterina. Eren pel·lícules d’en Charlot, i Valero recorda que els frares que les projectaven tapaven l’objectiu del projector quan a la pel·lícula algú es feia un petó. Anys després, aniria a treballar d’ajudant de tramoia a l’Ateneu, en període franquista Centro Nacional, i a la cabina va conèixer al projeccionista, el senyor Antoni Brufau, que li va ensenyar l’ofici. Valero es va treure el carnet de projeccionista a Tarragona, a l’any 1954. Li va lliurar el carnet -operador de cinematógrafo- , que encara guarda a casa seva, la Dirección General de Seguridad y Espectáculos.

Valero va començar a fer projeccions als anys 50 al Cinema Mundial. A l’any 1955, va fer engrandir la pantalla per poder projectar en Cinemascope les primeres pel·lícules que es van fer en aquell format, cas de Siete novias para siete hermanos. El Mundial va tancar a l’any 1972.

Excepte al Circulo Mercantil, en Valero va projectar en tots els cinemes d’Igualada i en molts de la comarca. Moltes vegades ho va fer al cinema Moderno, desprès anomenat l’Astoria, que era al Passeig Verdaguer i als anys 70 es va cremar. Als estius s’hi feien projeccions al exterior de la sala, tocant a la piscina del Casal. També recorda la sala de cinema més elegant d’Igualada, on també hi va fer cinema, el Salón Rosa, a la rambla de Sant Isidre. El Rosa va tancar les portes el mes de febrer de 2011.

Els cinemes d’Igualada eren gestionats per distintes empreses, però finalment foren agrupats en una única societat: la Compañia Regional de Espectáculos, gestionada per Ramon Grau. Va ser aquest mateix senyor, llavors alcalde d’Igualada, qui li va oferir el càrrec de projeccionista del cinema Kursal. Aquell va ser el gran cinema d’Igualada. Amb una capacitat per a 1.500 persones, es va inaugurar a l’estiu de 1970. En Valero va tenir ocasió de projectar en 70 mil·límetres algunes pel·lícules espectaculars, cas d’Al este de Java, amb la que es va fer la inauguració.

Als anys 90, el Kursal va ser dividit en tres sales, i en Valero hi va seguir treballant ocasionalment gairebé fins que va tancar, el mes de gener de 2014. Des de llavors, Valero ha fet les sessions del cineclub Ateneu, fins que va venir el gran canvi en el que les màquines digitals han arraconat els vells projectors.

RAMON ROBERT / RICARD FUSTÉ