L’obra pictòrica de Natalia Dubovik és tot calidesa humana i amor a la Natura

Nascuda al bell mig de la Sibèria, a Hilok (Jilok), un poblet embolcallat de bells paratges en la ruta del famós transsiberià i a tocar de l’immens llac Baikal; Natalia Dubovik va viure una infància feliç a l’entorn de boscos nevats a l’hivern i unes generoses primaveres de flors i fruits silvestres, amb rius de grans cabals. En aquest context, prenent com a font d’inspiració unes magnífiques estampes paisatgístiques; des de molt petita es va sentir motivada a expressar el seu amor envers la terra mitjançant el dibuix i la pintura, servint-se, de primer, d’uns simples llapis de colors i avançant en un aprenentatge autodidacta.

Simultàniament als estudis acadèmics, amb tan sols deu anys va començar a estudiar l’idioma espanyol, una llengua que de seguida va atraure-li pel seu accent melòdic i per l’interès del seu origen romànic i el seu llegat lingüístic i cultural; una realitat que li anava descobrint el que era l’Estat espanyol, una destinació ben llunyana i summament diferent de la seva Sibèria natal. I, sense deixar mai d’expressar els seus sentiments i recrear-se en el seu imaginari creatiu i artístic; va cursar la carrera de Filologia Hispànica a la Universitat Lingüística de Llengües estrangeres de l’Estat d’Irkutsk (Rússia).

A l’any 1997, després de llicenciar-se en la càtedra d’Idioma espanyol, va traslladar-se a Catalunya, fixant la seva residència a la ciutat d’Igualada. Aquí, al costat d’un igualadí, ha format una família arran de l’infantament dels seus tres fills: Alina, Daniela i Edvard. Al fil del temps, al llarg de dues dècades de residència a Igualada i de vida en família, en cap cas no va deixar de banda la seva realització professional com a lingüista, traductora i intèrpret, exercint endemés de professora de rus i fent classes indistintament a alumnes adolescents i a personal d’empreses locals; àdhuc col·laborant amb escoles d’idiomes, agències de traduccions, empreses russes i espanyoles. No obstant això, en referència a la seva gran passió per l’univers de la pintura va viure una circumstància en què va sentir la necessitat de conquerir un major grau d’especialització i, en conseqüència, va realitzar un curs de perfeccionament artístic a l’Escola d’Art Gaspar Camps; un nivell de solvència artística que recentment l’ha empès a organitzar diferents exposicions a Igualada i comarca.

D’una banda, des d’una perspectiva tècnica, a part d’un hàbil maneig de la tècnica seca dels llapis de colors, són les seves aquarel·les sobre paper o cartolina les que evidencien un excel·lent domini i una gran soltesa a l’hora de diluir els colors en aigua i aconseguir unes brillants transparències, curosament resseguides per un refinat pinzell. De l’altra, a nivell temàtic, i partint d’algunes referències de grans artistes de la república russa i asiàtica de Buriàtia, com Dashi Namdakov i Balsimin Dorshiev, les seves obres posen en valor que la bellesa és susceptible de ser descoberta en les coses més senzilles, a l’abast de tots nosaltres: simplement cal aturar-se i contemplar de forma assossegada allò que ens envolta. Això és, les seves obres ens ofereixen l’oportunitat trobar en una delicades flors o en uns juganers animals l’amor per la Natura; de la mateixa manera en què la sensualitat i la tendresa es fan presents en diferents figuracions sobre la maternitat. Tanmateix, molts dels seus treballs pictòrics estan inspirats en la retentiva visual de la seva Sibèria, aquesta –en paraules seves- “màgica terra de tradicions mil·lenàries i d’una singular espiritualitat”. Aquella Sibèria que és un punt de retrobament entre Europa i Àsia, l’Oest i l’Est.

Avui, i ens uns dies en què la seva Exposició, a les dependències de la Pastisseria Pla, de l’avinguda de Barcelona, s’ha vist afectada pel confinament de la ciutat d’Igualada, a resultes d’aquesta desconcertant pandèmia vírica; la seva labor artística es fa –tal vegada- més mereixedora que mai d’un afectuós reconeixement, en el ben entès que la Natalia és una dona, una gran artista, que honestament se sent complaguda de poder mostrar i transmetre a tothom aquest amor que tant la vincula a la seva terra, a les seves arrels, a la Rússia que la va veure néixer i créixer.