Amb aquest fet s’inicia oficialment el naixement de les dues Espanyes, la conservadora i la liberal, i el seu enfrontament tacarà de sang tota la centúria i tota la península. Els partidaris de la vella societat conservadora que incloïa: l’església, l’aristocràcia,els terratinents, l’alt funcionariat de l’Estat, la monarquia absoluta, etc, tots junts ostentaven el domini social i polític, gent que es negava a fer concessions dels seus privilegis i a compartir el poder polític i econòmic que ells posseïen. A les ciutats, hi havia abundància de gent amb mentalitat liberal, però també n’hi havia de conservadors i partidaris del sistema. En el camp, amb els propietaris rurals, o en els pobles, hi abundava l’element conservador, que abastava totes les accepcions dels noms que van anar adquirint, com ara realistes o partidaris de la monarquia absoluta i, finalment, carlins, que incloïen una filosofia de fort domini de la defensa de la religió i dels furs o privilegis territorials de les zones en conflicte. Catalunya no va quedar al marge d’aquesta lluita, va ser ferotge l’enfrontament entre uns i altres.
El nostre heroi, Lluís Joy i Vidal, lluità a favor de les idees liberals. Tant en forma de acció política primer, com militarment més endavant. Lluís Joy i altres grups civils i militars aconsegueixen per fi imposar al rei un règim constitucional el 1820, que durarà tres anys i estarà ple d’alçaments guerrillers conservadors o realistes ordits dins la monarquia. Cau el sistema constitucional per segona vegada, però aquest cop per imposició militar dels règims absolutistes europeus (invasió dels Cent mil Fills de Sant Lluís). Ferran VII aprofita i inicia la caça del liberal amb reprensions i condemnes. Lluís Joy es dut empresonat a l’Àfrica, i a d’altres places cancel·làries de Màlaga. En un viatge, aconsegueix escapar-se i se’n va a Argèlia i des d’aquest territori francès d’ultramar, passa a França. Torna a Catalunya amnistiat per la reina regent a la mort del seu marit, el rei Ferrat VII, i comença la primera Guerra Carlina dels partidaris del germà del rei, Carles de Borbó, que no accepta que la corona passi a la filla del rei, la futura Isabel II. Per això la Regent s’ha d’aliar ara amb els liberals moderats contra els partidaris del seu cunyat Carles, que esdevé líder de les idees conservadores i per això els seus partidaris es diran carlins, aquests inicien la primera i més llarga guerra carlina de set anys de durada, entre carlins (conservadors) i liberals.
El nostre heroi va continuar lluitant contra els carlins i un dia amb una avançada a Rialp va ser fet presoner i executat. A la seva vídua per tota indemnització li van donar una quarta part del sou del seu marit durant sis mesos. Després d’aquest període tan curt de pensió, se suposa que la vídua va haver d’espavilar-se. Així va acabar la vida d’un idealista anomenat Lluís Joy i Vidal, home de profundes conviccions liberals, després d’anys de militància política, exili a l’Àfrica i retorn al seu país per continuar la lluita fins a trobar la mort en unes muntanyes perdudes de la Catalunya profunda.
Galo Ball i Ratés
