L’Igualada tornava de Madrid per carretera amb els 3 punts, que l’equip va poder dedicar al lesionat Aleix Marimon, i amb la sensació de fer-se forts davant de cada adversitat. Dissabte l’equip va haver de jugar 6 minuts amb només tres jugadors, va veure com li expulsaven l’Elagi en una FD, sortia en Guillem i aturava el llançament.. en Tety va veure també targeta blava…. i tot i això… va saber mantenir intacta la renda valuosíssima que portaven de la primera meitat. Van protegir el 0 a 1 i després ho van rematar amb 3 gols més, un d’ells del substitut de Marimon a la llista, el júnior Nil Cervera. Va ser l’únic gol en jugada dels “rigats” que, a més, van aprovar amb nota alta l’assignatura pendent de la pilota aturada. Un guió rodó coronat per 3 punts importantíssims que col·loquen als arlequinats amb 7 a la classificació, a l’espera del partit de dimecres contra el Noia.
El partit va ser molt igualat a la primera meitat. Fins i tot en les absències. Marimon no hi era pels catalans i els madrilenys tenien l’absència d’un català, Gabarra, per sanció. Pel mateix motiu el seu entrenador dirigia el partit des de la grada. Es va arribar al descans amb un únic gol. El de Gerard Riba que va batre l’ex-arlequinat Larios des del punt de la FD, assenyalada per una targeta blava a Marcos López. Va ser l’aperitiu del festival de targetes de la segona part.
Festival Blau
I és que la segona part va ser un autèntic temporal de targetes. D’entrada, al minut 3 i mig, Yeste veia una targeta blava. I en l’execució de la FD els col·legiats expulsaven l’Elagi per considerar que s’havia mogut. Va haver de sortir Guillem Torrents que va aturar el llançament. 3 minuts més tard, i ja amb l’Elagi a la porteria, nova targeta blava, en aquest cas al Tety Vives. L’Elagi també la va aturar, però l’equip es va haver d’estar 6 minuts jugant només amb 3. I els va resistir. I quan ja tornaven a ser 5 en pista, Nil Cervera va marcar un gol decisiu, d’aquells de creure-hi i després fer màgia. Un remat exterior que semblava que no havia de donar opcions a cap rebot però el jove del planter va córrer a buscar-lo, gairebé se’l va fabricar ell i després, ja sol davant del porter, li va aixecar la bola, va picat i va marcar. Era el 0 a 2. Un gran gol. I alhora un gol gran.
Al minut 18 Riba no va poder marcar de FD per la desena falta d’equip de l’Alcobendas. Però un minut i mig després si que va encertar des del punt de penal Cantero, marcant el seu primer gol a la lliga com a arlequinat. El 0 a 3 donava tranquil·litat. Tota la que es va perdre 23 segons després quan Marcos López va reduir diferències desviant una bola que anava lluny de porteria. L’IHC, però, va rematar la feina un altre cop des del punt de FD i per una targeta blava, en aquest cas a Candanedo. Gerard Riba va fer el seu segon gol de la tarda, en un 2 de 3 en tirs de FD.
Amb els 3 punts al sarró els “rigats” van sopar a Madrid i van fer el viatge de tornada cap a casa per carretera. Arribaven a Igualada de matinada, cansats però satisfets d’una victòria plena de fermesa i convicció.
