No va poder ser. L’Igualada va posar punt i final a la seva aventura a Europa aquesta temporada al sortir derrotat per 4 gols a 1 del Pavelló Onze de Setembre. Els arlequinats van lluitar, però van acabar pagant el desgast físic i la pressió afegida d’haver de remuntar l’eliminatòria amb el 2 a 0 davant d’un Lleida que es va mostrar superior i amb molt d’ofici. La grada, amb 150 arlequinats, tampoc va deixar de creure-hi i van animar l’equip durant i després del partit.
El primer quart d’hora del partit va ser frenètic i amb una igualtat màxima. Podria haver estat clau, ja que l’Igualada va disposar de les millors ocasions de gol, però no en va poder materialitzar cap. El Lleida també va avisar, concentrant la major part del seu joc ofensiu amb el davanter argentí Darío Giménez.
Passat l’equador de la primera meitat, el Lleida va disposar d’un penal a favor que va significar un abans i un després pel partit. El llistat Giménez va transformar la pena màxima i va igualar l’eliminatòria (4-4). A l’Igualada li va costar tornar a posar-se dins del partit i els locals van sentir-se cada vegada més còmodes.
De fet, el Lleida va saber aprofitar el mal moment de l’Igualada després del gol i Bruno Di Benedetto es va beneficiar d’un error defensiu per fer el segon, que posava al conjunt llistat per posar-se per davant a l’eliminatòria (5-4), resultat amb el qual es va arribar al descans.
A la represa, el partit no va canviar gaire. Un Igualada que, a pesar de lluitar-ho tot, no s’acabava de trobar davant d’un Lleida que defensava el resultat amb una defensa molt difícil de batre. Tot i això, va tornar a ser el conjunt d’Albert Folguera qui va marcar de nou, amb un remat de Joan Cañellas, a pesar que era una pilota penjada on semblava difícil arribar-hi.
El partit es posava cada vegada més complicat, però al minut 33 els arlequinats es van posar dins del partit una altra vegada gràcies al penal que va transformar Tety Vives després de que César Candanedo, i també Gerard Miquel de l’Igualada, veiessin una targeta blava. El 3 a 1 va posar molt nerviós al Lleida, l’Igualada va creure-hi més que mai i de fet, 28 segons després, va disposar d’una falta directa per la desena falta del Lleida que hauria empatat l’eliminatòria, però Lluís Tomàs va aturar el xut de Tety Vives.
I del possible 3 a 2 es va arribar al 4 a 1 només dos minuts més tard, ja que al 36 de la segona, Bruno Di Benedetto aconseguia el seu segon gol i establia el que ja seria el resultat definitiu. L’Igualada va perseguir els gols que li faltaven o bé per forçar la pròrroga o per eliminar el Lleida, però durant els últims deu minuts de partit, cada vegada es va evidenciar més la fatiga dels homes de Ferran López, que rodaven amb un home menys, ja que el tècnic no disposava de Sergi Pla a causa del silenci del comitè de competició sobre la seva sanció. No només era la fatiga, sinó que els jugadors de l’Igualada veien com cada cop quedava menys temps per aconseguir la gesta i els nervis van aflorar.
El Lleida va defensar el resultat l’últim tram del partit, sense arriscar-se, i al minut 49 va tenir una falta directa, ja que Gerard Miquel va veure la segona blava, però Elagi Deitg va aturar-la. Al final del partit, el marcador assenyalava un 4 a 1, un 7 a 5 en el global de l’eliminatòria que deixa a l’Igualada fora de la Copa de la Cers.
L’entrenador de l’Igualada, Ferran López, va admetre que “ens ha faltat maduresa i ens ha pesat haver d’aixecar l’eliminatòria. Hem tingut massa ànsia en alguna fase del partit”. Tot i això, el de Sant Sadurní va dir que estava “molt orgullós” dels seus jugadors i que “s’ha d’aixecar el cap i continuar”.
El pròxim compromís de l’Igualada és aquest dimarts, 16 de gener, en el primer partit de la segona volta que l’enfrontarà al Girona CH a Les Comes (21h).
Lleida Llista: Lluís Tomàs, Joan Cañellas (1), Darío Giménez (1), Jordi Creus i César Candanedo – equip inicial – Andreu Tomàs, Roberto Di Benedetto, Bruno Di Benedetto (2), Desi Mataix.
Igualada HC: Elagi Deitg, Oriol Vives, Tety Vives (1), Roger Bars i Met Molas – equip inicial – Gerard Miquel i Jordi Méndez.
