L’exemple grec – Jaume Singla

Acabem de veure com amb poc més de dos milions de vots a Grècia, sobre una població d’onze milions de persones, s’han trasbalsat les estructures econòmiques i polítiques de tota la Unió Europea. Un trasbals que amenaça d’escampar-se per tot el sud i que fa replantejar-se les polítiques d’austeritat extrema que han dominat els darrers vuit anys.
D’altra banda, el guanyador de les eleccions, Tsipras, líder de Syriza, no ha tardat ni dotze hores en pactar un govern amb un grup parlamentari petit, segurament el més allunyat dels seus postulats polítics, demostrant una clara determinació per disposar de majoria suficient per fer la feina que ha de fer. Que ha promès fer.
Penso que aquest pragmatisme de l’esquerra radical grega ens hauria de mostrar un camí. Ara que Artur Mas i Oriol Junqueras -i l’ANC, Òmnium i AMI- han pactat la data de les eleccions, hauríem de deixar de criticar a uns i altres pel que han tardat en arribar a l’acord o per alguns extrems de l’anomenat Full de Ruta. Ara el que cal fer és fer-nos càrrec del que ens juguem el 27 de setembre i, tots i cadascun de nosaltres, anar a buscar els vots que ens assegurin la majoria absoluta per a fer el que volem que es faci.
Per exemple, si cadascun dels que hem votat Sí-Sí el novembre passat convencem a una altra persona, superarem amb escreix la majoria absoluta que es necessita. Si som capaços de donar suport a les entitats cíviques sobiranistes, si tenim capacitat de debatre seriosament en tots els nostres cercles d’amistat, si podem incidir en els barris menys sobiranistes…. no tinc cap dubte que portarem al Parlament de Catalunya la majoria parlamentària que necessitem.
Serà difícil i pesat, però és possible. Molt possible que si ens hi posem decididament, aconseguim el nostre objectiu.
Podria ser, però no hi compto, que des de les Espanyes ens puguin ajudar uns i altres. Els uns -la minoria- exigint al govern de Rajoy diàleg i respecte democràtic i els altres -la majoria- fent declaracions i amenaces com vénen fent.
De moment Rajoy vol fer la seva pròpia versió del Plan E de Zapatero, amb una estratègia cutre i malintencionada, per treure de sobte 450.000 persones de l’atur, durant tres o sis mesos a base de contractes precaris amb sou mínim interprofessional. Només així el PP podrà presentar-se a les eleccions municipals i andaluses amb uns nivells d’atur similars als que es va trobar en arribar al govern.
A banda, és més que previsible -de fet ja ha començat- que des de les televisions privades -i fortament subvencionades- hi surti dia si i dia també aquesta mena de polítics que tot ho justifiquen criticant els catalans, siguin del color que siguin.
Caldrà que ens posem les piles i mirem d’ampliar la base social del sobiranisme i pactar, quan calgui, entre forces diferents. És el camí que ens assenyala l’exemple grec.
Jaume Singla