Arran de l’anomenat “Pistoler de Tarragona” que va demanar l’eutanàsia, i se li va concedir, no sense que hi hagi hagut veus discrepants al respecte, que plantegen un xoc entre drets fonamentals.
Per fer un relat dels fets, Marin Eugen Sabau (el seu verdader nom), va anar a l’oficina de Securitas on havia treballat i a causa del seu acomiadament, es va presentar armat fins dalt, va tirotejar al primer que se li posava davant, ferint a tres excompanys de la feina i un mosso, i, sortosament, no va fer cap víctima mortal.
Després, a la fugida, va caure greument ferit pels mossos quan es va parapetar en una masia propera a Riudoms. Aquesta ferida li va causar una lesió medul·lar irreversible.
Aquests fets han reviscut l’eutanàsia, que es va iniciar amb la pel·lícula “Mar adentro” del 2004, Oscar a la millor pel·lícula estrangera, a on revivia la història de Ramon Sanpredo, escriptor i mariner que va quedar paraplègic en un accident fortuït a la mar en la seva joventut qui, després de trenta anys sense poder-se moure, sols tenint el cap clar, va lluitar per la seva l’eutanàsia, perquè, per dir-ho ras i curt, ja estava fart d’aquella minsa i dependent qualitat de vida.
Ho va aconseguir, a pesar que en aquell temps l’eutanàsia estava penalitzada. Ramona Maneiro, íntima amiga seva, li va subministrar el cianur que va acabar la vida del tetraplègic.
L’eutanàsia actualment està legalitzada per la Llei Orgànica 3/2021 de març, entrant en vigor el 25 de juny del mateix any. S’ha practicat al menys a 172 persones en el primer any (El País). Segons aquesta llei, i en essència, els requisits per demanar l’eutanàsia són que la persona pateixi una malaltia greu i incurable que causi uns sofriments insuportables; o que sofreixi un patiment greu, crònic i impossibilitant per una altra causa, per exemple un accident. Tot l’explicat ha de ser reconegut per un metge primer, i confirmat després per una comissió de garantia, formada per un metge i un jurista. A més, la persona, ha d’atorgar el seu consentiment lliure i informat per dues vegades d’aquest procés.
Amb la llei a la mà, tenien dret Ramon Sanpedro i Marin Eugent a què se’ls apliqués l’eutanàsia? En el primer cas podem suposar que sí, trenta anys impossibilitat i patint; però en el segon cas el sí ja és més dubtós: un any impossibilitat i pendent d’un procediment penal en curs, en què podien caure dures penes, a més de les derivacions civils que podia comportar, i privant del dret fonamental de la tutela judicial efectiva de les víctimes. Però el Jutjat d’Instrucció núm. 5 de Tarragona amb l’adhesió del Constitucional, es va declarar incompetent per decidir sobre el procés de la mort assistida.
Així, doncs, el que ha quedat clar és que la petició de l’eutanàsia és un tràmit administratiu, i per això no requereix cap autorització d’un jutge.
Caldrà veure què passa en una situació d’incapacitat de fet?
