Fa bastant de temps que la Thania, una jove de 22 anys de la comarca, denuncia a TikTok la “desprotecció del sistema” en tot allò relatiu al cas de l’assassinat masclista de la seva mare, produït el 2021 a la veïna comarca de l’Alt Penedès -entre Sant Sadurní i La Granada-. Es tracta d’una història que encara avui té conseqüències per a aquesta jove i la seva família, i que per a moltes persones és un exemple d’errors en el sistema de protecció a les víctimes de violència de gènere, des de la mare de la Thania a ella mateixa i la seva germana.
Un aïllament progressiu i subtil
La mare i el pare de la Thania es van separar el 2014. La custòdia se la va quedar el seu pare. El 2015, la mare de la Thania va conèixer un home. En un principi, mare i filles mantenien el contacte de forma habitual. “Jo no el coneixia, però la meva germana sí. Havia vist que parlava amb ella d’una forma que no era normal.
L’últim que vam saber d’ell era que, finalment, la meva germana va intervenir per fer-lo fora de casa”, explica la Thania en declaracions a aquest mitjà. Després d’aquest fet, sembla que en algun punt, la mare i l’home van recuperar la relació. “Gairebé sense adonar-nos-en, la comunicació va anar davallant de forma progressiva. Ell seguia amb ella, aïllant-la de tot el seu món, però nosaltres no ho sabíem”, explica la jove. Finalment, a finals del 2021 es va prolongar massa el temps sense que la seva mare contestés als missatges i trucades.
Un crim masclista i una actitud sospitosa
A principis del 2022, després de l’alerta d’una familiar -explicant que la bústia del domicili de la dona estava plena- va encendre les alarmes de la Thania i la seva germana. Juntament amb el seu pare, es van posar el contacte amb les autoritats. Allà van assabentar-se que la mare tenia en vigor una ordre d’allunyament de la seva parella, aquell mateix home a qui havia conegut uns anys abans.
Van intentar entrar al domicili de la dona, a Sant Sadurní d’Anoia, per esbrinar alguna pista que els pogués dur a la seva mare, aprofitant el fet que ella tenia un gos i podria ser que estigués desatès. En aquest punt de la història, el germà de la dona va denunciar la desaparició. Tres dies abans havia anat ja a la policia, i el dia abans havia entrat a la casa on havia rescatat el gos desnodrit, que va acabar en mans de la germana de la Thania.
L’oncle, segons explica la Thania, no va deixar pujar a les filles de la dona al domicili. En el moment d’ampliar la denúncia per desaparició, va explicar a la policia que havia llençat les restes d’un gos en uns contenidors al municipi de La Granada, a 10 minuts en cotxe de Sant Sadurní.
Els Mossos van voler comprovar què passava i van localitzar, dins del contenidor, un cos humà en descomposició. Finalment, van poder identificar el cadàver de la mare de la Thania. La policia catalana va detenir primer l’oncle per l’intent de desfer-se del cos, però va acabar arribant fins al seu assassí, l’home amb qui tenia una relació des del 2015. Un cop detingut, va passar a presó provisional acusat de ser l’autor del crim. Al mateix temps, al germà de la víctima se l’investigava per encobriment. “Havia denunciat. Ho havia fet tot, i la van assassinar igual”, explica la Thania.
Un pacte als jutjats per evitar una sortida de la presó
La instrucció del cas es va allargar fins que es va tancar i el cas va quedar a l’espera de ser jutjat a principis del 2026. El judici es va haver de reprogramar, i algú es va adonar que, si se celebrava en la nova data, faria una setmana que l’acusat de ser-ne l’autor estaria fora de presó preventiva, ja que s’esgotava el termini màxim en què una persona pot estar empresonada de forma provisional.
Va ser llavors quan la fiscalia va proposar un acord de conformitat per tal d’evitar que el presumpte assassí estigués lliure i pogués, per exemple, intentar evadir l’acció de la justícia d’alguna manera. L’acusat va acceptar l’acord, va confessar ser l’autor del crim amb una rebaixa de la condemna a 17 anys i una ordre d’allunyament de les filles de la víctima.
Pel que fa al germà de la víctima, el tribunal el va condemnar a sis mesos de presó per un delicte d’encobriment, en considerar provat que va ajudar a ocultar el cos després de tenir coneixement dels fets. La pena, però, va quedar suspesa amb la condició que no torni a delinquir durant el període que estableixi el jutjat. “Encara no sabem exactament per què va decidir ocultar el cos”, explica la Thania. Les dues filles van acceptar el pacte, “tot i no estar d’acord. “Teníem dues proves -dues empremtes a la bossa on es va trobar el cos de la víctima- i podien acabar sent insuficients”, explica.
Un sistema que “no la va protegir”
La Thania és contundent sobre el crim de la seva mare i el sistema que ha de protegir a les dones en situació de violència masclista. “El sistema no la va protegir. Ningú va vigilar al seu assassí, tot i tenir una ordre d’allunyament”.
La sentència va establir una indemnització de 50.000 euros per a les filles de la víctima. L’abonament d’aquesta xifra depèn de l’acusat i elles no creuen que la vegin mai.
Però la lluita actual de la Thania i la seva germana té a veure amb aconseguir ser reconegudes com a víctimes de la violència masclista, mentre la Thania intenta superar les greus seqüel·les psiquiàtriques que pateix.
“Demanem tenir drets com a víctimes, però per no conviure amb la nostra mare ens diuen que no tenim res”, explica. Actualment, la Thania compta amb una paga d’orfandat de 267 euros, i explica que té moltes dificultats per mantenir un mínim d’estabilitat laboral com a conseqüència de la situació psiquiàtrica que pateix arran del crim. El tractament psicològic que li ofereix la Generalitat té una durada de dos anys.
D’altra banda, les familiars de la víctima no obliden el fet que el condemnat per encobriment es troba lliure, com a part de la sentència del cas. Aquesta situació, asseguren, condiciona la seva vida.
“Vivim des dels 17 anys havent de sortir al carrer amb inseguretat, sabent que hi ha un home que va encobrir l’assassinat i que es troba lliure. Tenim un dispositiu de pànic. Les nostres vides i la nostra seguretat estan condicionades per un dispositiu, com el que portava la meva mare -i que no li va servir-. Ens sentim en la mateixa tessitura que la nostra mare”, explica la Thania.
L’actual esperança de la família se centra en un contenciós administratiu per aconseguir que l’administració pública catalana-, reconegui aquests drets a les filles de la víctima.














