Ara bé, amb el seu ampli recorregut com a esportista, ella ha pogut observar que l’esport segueix discriminant les dones, tot i que en l’àmbit del Trail Running (carrera de muntanya) la posició d’aquestes no és tan desfavorable com en altres esports. Ella, en tant que esportista de muntanya, s’inscriu en l’esfera d’un esport emergent. Apunta que les coses, en aquest camp, encara funcionen bastant de per lliure; de fet, ni tan sols hi ha una vestimenta estricta… cadascú porta una indumentària diferent.
D’altra banda, celebra que vagi en augment la participació femenina en la pràctica d’aquest esport, malgrat ser força desconegut per a les dones. Si més no, en el Trail Running, l’esforç i els èxits de les esportistes també estan poc valorats, una circumstància que –amb l’escassa difusió mediàtica- deixa al Trail Running amb escassos referents. Precisament, en el terreny de les valoracions, no dubta a mostrar-se agraïda amb la seva família per ser qui és professionalment. I, des d’aquest vessant afectiu, es planteja la possible complexitat de poder conciliar la seva vida laboral amb la familiar.
