La Nayades, com poques, és qui millor pot anticipar que encara queda temps per a assolir un veritable estadi d’igualtat en l’esport; i, és sobretot a nivell mediàtic on més deficitària és la informació sobre la presència femenina, així com la manca de referents, de dones esportistes.
En un altre sentit, si bé clubs i federacions, de vegades incompleixen alguns articles de les lleis d’igualtat; en el cas del kung Fu, molt a pesar que és evident una major presència masculina, ella, mai no s’ha passat per una situació d’inferioritat numèrica ni relegada a un segon pla. I, afegeix que, al Club Natació adaptada de Terrassa, en concret, mai no ha patit cap tracte desigual. Això i tot, en el sector sanitari -al qual pertany- curiosament hi ha una proporció desigual de dones i homes: en aquest cas, és major el nombre de dones fisioterapeutes. A propòsit del món de l’Esport adaptat, no pot més que seguir lamentant l’escassa repercussió informativa sobre aquest àmbit; en canvi, des de les entitats, i a un nivell local, mostra un gran agraïment per la visibilitat que se li ha donat a una esportista com ella. I, per últim, no s’ha trobat en cap estadi d’incompatibilitat laboral o familiar, i amb les amistats, tot i ser coneixedora de dificultoses conciliacions.
