Joan Pinyol Colom és llicenciat en Filologia Catalana, catedràtic d’ensenyament secundari i escriptor. Fa més de tres dècades que imparteix classes de Llengua Catalana i Literatura. Ha publicat més de vint llibres entre els quals, reculls de contes, novel·la infantil i juvenil i l’assaig ‘Avi, et trauré d’aquí’. Ara surt a la llum un nou recull de contes, ‘Hi havia una bugada i altres contes’.
Aquest desembre surt una nova publicació teva, en aquesta ocasió, un recull de contes que porta per títol ‘Hi havia una bugada i altres contes’.
Aquest és el meu 22è llibre. He fet ficció, novel·la, contes, microcontes… i va arribar el 2019 quan vaig publicar l’assaig Avi, et trauré d’aquí, un llibre lligat a la lluita per treure el meu avi del Valle de los Caídos i que ha ocupat una llarga etapa de la meva vida, una etapa que encara no ha acabat però que per altra banda m’ha suposat un fre a nivell creatiu. Tenia necessitat de fer el clic literari de ficció i finalment ha sortit aquest recull de contes.
Què es trobarà qui obri el llibre?
Amb Una bugada i altres contes torno a la ficció. Aquests 22 contes que surten al llibre els he anat escrivint durant els darrers anys i ara n’hem fet una recopilació.
El títol del llibre obeeix al quart dels contes que es titula Hi havia una bugada, i que és un joc de paraules amb l’inici típic dels contes infantils i la paraula bugada, que és fer neteja, safareig, centrifugar la realitat… La majoria d’aquests contes que explico tenen una base en coses que m’han passat.
Dels 22 contes, n’hi ha quatre en concret que tenen a veure amb guerra civil, tot i que no van seguits, sinó intercalats amb altres de diverses temàtiques.
Després en trobem un parell que recullen la història del món paperer, dels molins capelladins, de la font de la Reina, del trànsit dels traginers, o bé la lluita obrera en el món del paper, on em baso en un poeta anarquista capelladí, Josep Costa Pomés.
Els meus contes sempre tenen en comú la ironia, aquesta ironia crítica, desenfadada, que qüestiona.
Altres contes del recull barregen mitologia, llegenda, éssers sobrenaturals i la natura, que agafa força.
Un altre element que té pes en les narracions és la mort, però amb molts rostres, no sempre és una mort trista.
La influència de Pere Calders en la meva obra també es fa palesa en aquest recull amb un conte que està basat en l’epitafi del monument de Calders que hi ha a Llançà. Altres històries parlen d’amor, de passat i present, del món del vi, de Menorca… És un mosaic amb situacions molt diferents. Molts dels personatges que apareixen als contes busquen el sentit de les coses i no el troben, i s’acaben sentint com un mitjó desaparellat.
Són contes per a joves, per a adults?
Són contes per a adults. A l’hora d’escriure’l no vaig pensar en joves per fer-ho tot i que, evidentment, poden llegir-los.
Et sent còmode escrivint contes i relats curts?
Sí. De fet, i ja ho deixa Calders: un conte t’avisa de seguida que la història ja està explicada i jo m’hi sento especialment còmode, és un gènere que sempre m’ha cridat l’atenció.
I a l’hora d’escriure’ls, et documentes per a cada tema?
Sí, depèn molt de la temàtica ho faig d’una manera o d’una altra. Cerco documentació si n’hi ha, investigo, parlo amb persones que saben del tema. Moltes vegades els contes es basen en coneixements que ja tinc, en recerca que ja tinc feta i a partir d’aquí surten idees, anècdotes que recordes, experiències que serveixen de base per a les meves històries.
És difícil publicar en català?
Per sort no. Una altra cosa és que llegeixin en català. El mercat editorial està format per grans peixos que s’ho mengen tot, però, per altra banda, hi ha una sèrie d’editorials independents que tenen cadascuna el seu territori. Dels meus 22 llibres, el primer va sortir a Picanya, a València, després vaig estar a Columna però de seguida vaig editar a Eivissa, a Castelló, a Vila-real… Però el complicat és la distribució dels llibres.
Aquest llibre està publicat per Onada, ubicada a Benicarló, que és una editorial que em genera confiança perquè la distribució és bona. Tenim sort d’aquestes editorials dels Països Catalans que aposten per la nostra llengua i que són tossudes. La il·lusió de l’escriptor sempre és que et llegeixin.
