Les malalties infravalorades

Iván Zabal Thomas.- M’agradaria començar aquest escrit fent referència a totes aquelles persones que pateixen malalties les quals no tenen un valor elevat però afecten a la qualitat de vida, tant personal com laboral. Sí que cal dir que hi ha malalties molt més greus i prioritàries però que n’hi ha d’altres que afecten directament a la persona que la pateix.
En el meu cas, jo pateixo, des de fa molts anys, Síndrome d’Intestí Irritable (SII), una malaltia gastrointestinal que no està reconeguda com a incapacitant però que dona problemes similars o iguals a la malaltia de Chron o a la colitis ulcerosa. Aquesta malaltia molts dies m’incapacita de poder realitzar les meves tasques laborals ja que no puc ni sortir del meu habitatge per anar a la feina o que, en quedades d’amics, he d’absentar-me en més d’una ocasió o arribar tard a causa d’aquesta, però no està reconeguda si em treu qualitat de vida.
Entenc que la diferència entre el SII i les altres dues malalties està en que el SII no afecta orgànicament al cos i, per tant, no hi ha problemàtica dins l’organisme però sí que afecta psicològicament i a la qualitat de vida. Una persona jove que en moments d’auge de la malaltia ha de portar bolquer per poder anar a treballar per evitar possibles contratemps durant el trajecte de casa a la feina, ha d’estar patint psicològicament de manera conscient o inconscient en veure’s d’aquesta manera. A més de no saber cada dia si es trobarà bé o malament, si podrà anar a treballar o no, si podrà realitzar les seves tasques diàries o no a causa d’una malaltia que no està reconeguda com a incapacitant.
Ben segur que aquest tipus de malaltia és una de moltes altres que incapaciten a les persones però que no se’ls dona el valor que realment tenen doncs fan patir a la persona tant físicament com mentalment i la seva incertesa de com estarà cada dia de la seva vida.
Per acabar, m’agradaria poder arribar a tota aquella gent que pateix una malaltia que no està valorada com és degudament i donar-li tot el meu suport. D’altra banda, arribar a tots els responsables dels departaments corresponents perquè facin una revaloració de totes aquelles malalties que incapaciten a les persones però que no estan valorades com a tal.