L’igualadí Salvador Balcells ens presenta novament, aquests dies, una de les seves realitzacions més apassionants: un conjunt d’aquarel·les que tenen com a camp temàtic el paisatge rural, amb alguns insòlits racons del nostre territori; i, com a pràctica pictòrica, la tècnica de l’aiguada, una solució plàstica molt semblant a l’aquarel·la.
Amb un gran domini en el maneig de l’aquarel·la, la seva obra es presenta des de les suaus pinzellades a unes altres més insistents, així com uns tocs de color molt ben barrejats per a crear efectes quan no lluminosos sí més foscos, aconseguint alguns contrallums d’impacte. Unes impressions plàstiques, al capdavall, obtingudes -més enllà de la seva perícia artística- gràcies a una llarga i exhaustiva observació d’aquells escenaris naturals que li són més propers.
La mirada atenta a aquest laboriós treball cromàtic et descobreix el procés pel qual s’empunya aquesta habilitat, sempre sobre un suport de paper gruixut i resistent a l’aigua. És a dir, algunes de les seves obres mostren aquella única coloració escampada per tota la imatge; una tonalitat en la qual predominen els ocres, els vermellosos i els sienes torrats, quan no els verds o els blaus. En totes aquestes pintures observes una pigmentació més o menys diluïda en aigua i escampada amb el pinzell mitjançant diferents capes sobreposades, partint d’una capa més lleugera i una posterior aplicació insistent de noves capes més fosques.
Des d’una altra perspectiva, es tracta d’una obra en què, pretesament, les siluetes queden pràcticament desfigurades a voluntat de l’artista, i només els retocs finals apunten a definir uns certs contorns que determinen cada element de la composició.