No és la primera ocasió, ni aquesta serà l’última, que parlem de la sequera en aquestes pàgines. Malauradament, aquest tros de país on hi ha situada l’Anoia ha viscut sempre problemes derivats de la manca d’aigua, i això que, paradoxalment, dues de les indústries que més han ajudat a fer créixer històricament la comarca, les adoberes i el paper, en necessiten molta. Tenim, doncs, els anoiencs, recursos sobrats d’experiència per entendre com gestionar bé el líquid element, per bé que hi hagi el risc de convertir-nos en repetitius. Desgraciadament, massa sovint últimament, amb l’aparició contínua del tema en els mitjans de comunicació.
La Conca d’Òdena és una cruïlla de canalització d’aigües, una d’elles amb captacions pròpies, i una altra més d’àmbit nacional. No tots els territoris ho tenen.
L’any 2021 es va aplicar per primera vegada a l’Anoia el Pla de Sequera de la Generalitat, com a conseqüència del baix nivell de l’aqüífer Carme-Capellades, amb restriccions, llavors a 14 municipis de la comarca. Curiosament, ara en són 4, que pertanyen al sistema Ter-Llobregat, el mateix que l’àrea metropolitana de Barcelona. Abans n’hi ha hagut d’altres, dues de molt fortes al llindar del canvi de segle, una d’elles motivant la construcció d’un nou pou a la Torre de Claramunt per alimentar la ciutat.
Que l’aqüífer està sobreexplotat fa anys que ho sabem, i fruit d’això ja fa molt, molt temps, es va fer una inversió enorme des de la Generalitat per fer arribar fins a la Conca d’Òdena una canalització des d’Abrera del sistema “Ter-Llobregat”, posteriorment connectada amb la que ens arriba des del pantà de la Llosa del Cavall, al Solsonès.
La Conca d’Òdena, doncs, és una cruïlla de canalització d’aigües, una d’elles amb captacions pròpies, i una altra més d’àmbit nacional.
Una situació que, dins la desgràcia que ens toca viure, és certament poc habitual a Catalunya, on en molts indrets depenen d’una única font de subministrament. Una decisió que, esperem que no, pot salvar bona part de l’Anoia en situacions crítiques com la que ens ve al damunt.
Enhorabona als qui, un dia, van lluitar per aconseguir-ho.
