Dimarts es compleix el segon aniversari dels fets del Primer d’Octubre. Un dia que cal mantenir viu a la memòria per recordar i no oblidar els fets que van succeir a tot Catalunya, també a l’Anoia. En el cas d’Igualada, amb imatges que van donar la volta al món amb l’entrada d’urnes a l’Ateneu. A la comarca, amb intervencions de la Guàrdia Civil, completament desproporcionades, a Montmaneu i Sant Martí Sesgueioles. Un dia en què institucions, polítics i ciutadania es van conjurar per defensar el bé més preuat que té la democràcia: poder exercir lliurement el dret a votar. I cal que tinguem present que aquell dia gent de diferent signe i ideologia es va agafar de la mà per defensar els valors de llibertat i democràcia que representava el referèndum, per damunt d’una Monarquia parcial, uns mitjans espanyols conduïts per poders obscurs, i un incipient, avui ja del tot destapat, renaixement del feixisme.
Una situació que ha obert accions d’odi compulsiu en molts punts d’Espanya -també a Catalunya- contra el poble català i les seves entitats i institucions. Sense anar més lluny, contra nosaltres mateixos, tal i com vam comprovar ahir al matí a la façana de la nostra seu.
Dignitat, unitat, resistència i intel·ligència, quatre condicions que, malauradament, no tothom està complint en un darrer terç d’any que, com tot sembla indicar, serà molt mogut a Catalunya. A pocs dies de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem, no podem oblidar, més que mai, l’enorme injustícia comesa amb els presos polítics i exiliats. Són dies en què hem de defensar la voluntat popular i la democràcia. Amb majúscules. I ho fem plens de compromís, de fermesa, i pacíficament, com sempre hem fet. Catalunya i la seva gent ens hem guanyat el dret a decidir lliurement el nostre futur, en pau.
Ho farem. No defallirem en el camí de la llibertat. I no oblidarem. Mai.
