La sentència del Tribunal de la Unió Europea respecte la immunitat de l’eurodiputat i anterior vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras representa un cop molt dur -no és el primer- contra la justícia espanyola. Més enllà del debat interessat que ens arriba des de diverses bandes, de les tertúlies dirigides o de la legítima discussió que fan els ciutadans a les xarxes socials, sempre hi ha un punt final on els conflictes que no semblen tenir mai un desllorigador, acaben per tenir-lo. En aquest cas, el tribunal de Luxemburg, que marca el final del túnel en els assumptes més agres de les justícies dels 27 estats de la UE.
Si bé la sentència no aclareix què ha de passar amb Junqueras, és obvi que la seva immunitat ja era obligada abans d’emetre’s la sentència del Procés. Per tant, algú va sentenciar-lo sense poder-ho fer, i menys sense que ho autoritzés el tribunal europeu.
La resolució d’ahir també obre la porta -esperem- a la plena immunitat del President Puigdemont i de l’exconseller de Salut Antoni Comín. Europa, doncs, ha legitimat els vots de gairebé dos milions de catalans a les darreres eleccions europees. Una bufetada en tota regla a un dels tres poders de l’Estat espanyol, i, alhora, una demanda no escrita a solucionar d’una vegada per totes aquest assumpte d’allí d’on no hauria d’haver sortit mai: de la política.
Enlloc d’asseure’s i reflexionar després de l’advertiment, el Tribunal Superior de Catalunya, com era d’esperar, decideix inhabilitar el President de la Generalitat pel cas dels llaços grocs. Una barbaritat majúscula, desproporcionada i que embruta a la primera de les nostres institucions.
Ara que tenim l’aval d’algú que imposa serietat en la justícia per davant de la fatxenda, exigim la llibertat immediata d’Oriol Junqueras, la immunitat de Carles Puigdemont i Antoni Comín, i una demostració inequívoca dels qui volen liderar Espanya, que no volen al President de Catalunya inhabilitat per penjar uns llaços grocs. Serietat, si us plau!
