L’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball, elaborat conjuntament per la Cambra de l’Anoia i el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, indica que el comportament de l’Anoia ha estat molt semblant al del conjunt de Catalunya. La comarca tanca l’exercici amb 3.080 empreses actives, una xifra un 1,1% superior al 2020, però encara un -5,3% inferior als nivells previs a la pandèmia. Les més grans continuen sent Petromiralles, Aldi Masquefa Supermercats i Snop Estampacions, que gairebé dobla en facturació a la primera que la segueix, que és Unión Industrial Papelera. Les cinquanta primeres empreses facturen 2.663.822€ milions.
El nombre d’afiliats segons residència padronal assoleix una xifra rècord amb més de 51.346 persones, xifra rècord des del 2012 que va ser l’inici de la sèrie històrica. Mostra un creixement més positiu entre les dones (4,1%) que els homes (3,3%). Però encara hi ha 15.739 residents que s’han de desplaçar fora de la comarca per realitzar les seves activitats professionals. L’atur registrat és del 13,2% o sigui 7.309 persones, amb una distribució geogràfica diversa, sent els menors de 30 anys el segment més castigat. Per sectors, Serveis representa el 63,6%, la Indústria el 26,4%, la Construcció el 8,5% i l’Agricultura l’1,5%
Convé tenir presents aquestes xifres quan es parla de la realitat anoienca, en especial tenint quan es parla del que ha de ser el futur, sabent on i com s’han de fer les inversions i el que es voldria ser en el conjunt català. Aquestes magnituds poden semblar allunyades de les que es voldrien i del que han promès reiteradament alguns dels nostres dirigents. L’Anoia s’està reconvertint. Només cal mirar la composició de les empreses més grans i comparant-les amb les que hi havia vint-i-cinc anys enrere i es veuran els enormes canvis de lideratge que s’han produït. Encara tenen pes les vinculades a la pell i el tèxtil, però res a veure amb els seus lideratges en el passat.
Bastim el futur cada dia. No hi ha res que sigui senzill i “bufar i fer ampolles” és avui un problema complex que requereix de la contribució de molts per fer-ho bé i tenir un creixement sostingut que ajudi a la gent que nia a l’Anoia. No n’hi ha prou amb enginy i treball esforçat. Per això cal reflexionar on som, tenir clar on es vol anar i no deixar-se emportar per qui més crida.
