Sabem aquesta setmana que Igualada és la tercera ciutat de més de 20.000 habitants del país amb el percentatge de pensionistes més elevat. La majoria, és clar, per jubilació. La població, doncs, se’ns està fent gran a passes agegantades. Ho sabem des de fa molts anys, perquè és una tendència habitual en els països occidentals. Altra cosa és que s’hi hagi volgut posar un remei, o cercar solucions per a quan la majoria dels ciutadans siguin pensionistes…
Les inversions a fer són molt importants, però necessàries. Potser aquest és un dels motius pels quals els fons d’inversió han apostat per les residències de gent gran com a via per expandir els seus negocis davant la renúncia de l’administració a gestionar-los de forma directa. Més del 80% de les gairebé 60.000 places residencials a Catalunya són de titularitat privada, segons el darrer informe Envejecimiento en Red, publicat l’octubre del 2019.
“La planificació a llarg termini i la col·laboració entre el govern, el sector privat i les entitats són essencials per abordar de manera efectiva les necessitats de la gent gran.”
L’augment de la població de la tercera edat, també coneguda com a envelliment demogràfic, planteja diverses necessitats i implica la necessitat d’inversions en diversos sectors per abordar els reptes associats. La planificació a llarg termini i la col·laboració entre el govern, el sector privat i les organitzacions sense ànim de lucre són essencials per abordar de manera efectiva les necessitats canviants de la població envellida. A Igualada i en alguns punts de la comarca ja hi ha exemples prou interessants, com l’aparició de força centres de dia, o la iniciativa dels pisos Viure Bé. Però ens fa la sensació que, d’uns anys ençà, aquell treball intens en aquesta direcció s’ha minvat molt, o, directament, s’ha aturat.
Cal que des de l’administració hi hagi un major finançament per a l’atenció mèdica geriàtrica, una infraestructura adequada per a la cura de la salut a llarg termini, més construcció d’habitatges adaptats a les necessitats de la gent gran, i més programes de prevenció i tractament de malalties cròniques. Les dades ens diuen que hi ha un gran repte al davant, i el tenim al damunt. Pensem-hi.
