Ens trobem a pocs dies que el Tribunal Suprem faci pública una sentència que, sense dubte, es convertirà en un dels capítols més importants des de la recuperació de la democràcia. És lògic que, a mida que s’acosta el moment, s’evidenciï a tot arreu una certa calma tensa, començant per les institucions. Aquests dies, proliferen les crides a la serenor una vegada es conegui el resultat de les deliberacions dels magistrats del Suprem. Òbviament, que hi hagi serenor no implica necessàriament que el poble no pugui expressar la seva opinió.
Els ciutadans tenen el dret d’expressar-se lliurement i pacíficament en cas que es produeixin manifestacions després que es conegui la sentència, tal i com garanteix la pròpia Constitució. És evident que s’acosten unes dies en els quals, molt previsiblement, es produiran concentracions i mostres clares de rebuig -també de connivència- amb el què digui la màxima institució jurídica de l’Estat.
surDes de l’ANC i Òmnium, en el seu darrer manifest, exposen davant convocatòria imminent de les Marxes per la Llibertat, una de les quals travessarà l’Anoia, que creuen que l’autodeterminació és un dret tan legítim com qualsevol altre, i que el seu exercici no pot ser mai considerat un delicte. Tenen raó. Ni la pròpia Espanya tindria raó de ser si, en el seu moment, el seu poble no s’hagués aixecat contra les imposicions de qui no volien. N’hi ha una pila d’exemples al llarg dels segles.
Aviat serà l’hora que cadascú, lliurement, exposi de la seva manera el seu clam per la defensa de les llibertats, omplint places, carrers i els espais que calgui, amb la dignitat i l’exemple que sempre ens ha caracteritzat. No caiguem en les males temptacions ni les amenaces. No fem un favor a qui només li interessa la baralla, per continuar amagant les seves febleses. Com diu el nostre Cant a la Senyera, Llum als ulls, i força al braç!
