Fa 10 anys , un grapat d’amics que tenien en comú un mateix entreteniment de cap de setmana, la vinya i el vi, varen iniciar en un sopar i tastant els seus vins, el que seria després l’Associació de petits Viticultors de la Conca d’Òdena. Alguns no s’havien deslligat del tot del passat viticultor de la nostra Conca i cuidaven petites vinyes velles d’una forma precària, seguint una tradició que els avis i pares els havien ensenyat. D’altres van plantar vinyes noves amb il·lusió, convertint un most en vi sense saber massa cap on evolucionaria. Després d’omplir alguna bota del vinagre i de tant en tant fer un vi bevible, no picat i sense gaire regustos, aquests amics, uns i altres, decideixen posar en comú les seves habilitats i deficiències, en definitiva, tastar els seus vins, criticar-los, gaudir-los i aprendre uns dels altres. La millor manera era muntant un sopar tast, compartint els vins amb familiars i amics. Després d’aquell primer sopar, ja fa deu anys, els vins van anar millorant, any rere any. Van passar de presentar 5 o 6 vins a més de 25 a l’actualitat i de mitja dotzena de petits viticultors a més de 40 a l’actualitat.
Al 2015 finalment s’aproven els estatuts del que serà l’Associació de Petits viticultors de la Conca d’Òdena, una associació sense ànim de lucre, una fórmula que ha permès aglutinar tot un munt de gent que amb una copa de vi a la mà parlen el mateix llenguatge i que saben el que costa portar una vinya amb mitjans precaris.
Durant aquest deu anys, s’han fet veure a diferents fires i esdeveniments de la Conca: Jornades Gastronòmica de les Plantes Oblidades a Igualada, Mercat de les Espècies d’Argençola, Fira de la Vinyala a Òdena, Festa de la Verema a Òdena, Tast Anoia a Igualada, Festa de la Cassola de Vinya i Olla de Murri de Vilanova d’Espoia, Festa del Vi Novell al local de Xauxa a Igualada…
Una de les activitats de la qual se senten orgullosos és la de recuperar vinyes velles, algunes de més de 100 anys, que d’altra manera ja estarien arrencades. Un patrimoni a preservar, sens dubte també per conservar les varietats antigues i molt aclimatades com ara el sumoll, el carregarucs, la martorella o la montònega i les que no es coneixen encara.
Durant els propers dos anys l’associació té l’objectiu de fer un escandall de les vinyes i les varietats que tenen, un mapa real de vinyes ens pot ajudar molt. Han anat plantant vinyes, a pesar de les restriccions que cada vegada més imposa l’Administració. Només a l’any 2018 es van plantar més de 3000 ceps, amb fusta recuperada de les vinyes velles.
Els petits viticultors s’estimen el territori i estan en contra d’un polígon industrial de 400 hectàrees, de caràcter especulatiu i innecessari que planeja pel bell mig de la Conca i donen suport activament a l’alternativa del Parc Agrari. Els terrenys que volen ocupar són excel·lents per plantar-hi vinya i a més, un percentatge important són de l’INCASOL, de tots els catalans…
No cal dir que l’Associació de Petits Viticultors ha evolucionat molt amb els anys: la majoria de les vinyes poden passar amb el segell de ecològiques, ja que no es fan servir herbicides, ni insecticides (per la malura només sofre i pel mildiu només coure). Tractaments preventius i no curatius sistèmics. Prioritzen la qualitat a la quantitat, amb el màxim respecte al medi.
Des de l’associació es fa palès que “tots aquells que heu pogut tastar els vins que elaborem a la Conca, notareu que tenen unes dosis mínimes de sulfits, impensables fa uns anys, el lluquet que es cremava a aquelles botes velles de 8 o 10 cargues de vi, perquè a l’estiu no fos vinagre, era impressionant. Les qualitats d’alguns dels nostres vins no tenen res a envejar als de les denominacions d’origen del nostre entorn, imprimint el caràcter secà, aspre i dur de la terra, de l’olla que és la Conca d’Òdena”.
