4.3 C
Igualada
Diumenge, 25 febrer 2024

Un article de

Noelia Garcia Sánchez
Noelia Garcia Sánchez
Periodista i Comunicadora

L’Anoia fa història i se suma a les mobilitzacions agrícoles per demanar millores en el sector
L

Pagesos de tota la comarca han participat en la marxa cap a Barcelona, protagonitzant un fet històric que té molt camí per llaurar

Publicitat

Tractors, agricultors, pagesos i ramaders són els protagonistes de la setmana amb les propostes que han paralitzat tot un país. Dimecres, uns dos mil tractors procedents de tota Catalunya, entraven de manera triomfal a Barcelona amb el suport i els aplaudiments de totes aquelles persones que des de la Diagonal i la Meridiana els miraven atents i orgullosos. Entre aquests dos mil tractors, també hi havia els de casa, els que conduïen anoiencs i anoienques que van voler unir les seves forces a la causa. La protesta d’aquest sector de la societat s’ha allargat durant tres dies i dues nits, i en tot moment ha estat una concentració pacifica amb intencions clares: ser escoltats, aconseguir uns preus més justos, reduir la burocràcia i donar visibilitat a una feina que cada cop viu més dificultats per continuar la seva tasca. Missatges com “la nostra fi, la vostra fam”, “els rucs abans llauraven, ara manen” o “sense ordi no hi ha cervesa” es podien llegir als cartells que els tractors portaven. Repassem com ha estat l’organització de les protestes i com s’ha viscut des de la perspectiva dels pagesos i ramaders de l’Anoia.

Pagesos de tota la comarca han participat en la marxa cap a Barcelona, protagonitzant un fet històric que té molt camí per llaurar.

Assemblea on van participar els pagesos anoiencs, dimecres a la C-16
Assemblea on van participar els pagesos anoiencs, dimecres a la C-16

Una motivació europea i una ràpida organització

Des de fa setmanes hem vist com el sector de la pagesia de diferents països com ara Bèlgica o Alemanya protestava contra les condicions i les demandes de les institucions. D’això ens n’ha parlat en Joan Vidal, veí de Sant Martí de Tous que ha estat clau durant aquesta revolta sent un dels organitzadors a escala comarcal; “hem aprofitat l’empenta d’altres països per sortir nosaltres també al carrer. Veure que a França, país veí, ho estaven fent i ens ho ha posat fàcil.”

En Joan Vidal, de família pagesa que es dedica al cereal i al producte ecològic, també ens ha explicat que l’organització va començar “només fa una setmana a través de grups de WhatsApp” que després es van anar agrupant per sectors territorials. En el cas de l’Anoia, la pagesia es va unir amb la Conca de Barberà, l’Alta Segarra, el Solsonès i el Bages. En Joan també ha dit que “tot s’ha portat a terme mitjançant assemblees i votacions a l’hora de prendre decisions.” En aquest sentit, Vidal detalla que l’aportació de la Unió de Pagesos ha estat clau en aquesta protesta “l’experiència de la Unió de Pagesos ens ha servit per tenir un bon assessorament a l’hora d’organitzar-nos, prendre de decisions i comunicar el que teníem previst fer.”

Tractors fan parada a El Bruc durant la marxa cap a Barcelona
Tractors fan parada a El Bruc durant la marxa cap a Barcelona

Menys burocràcia, restriccions per sequera, preus justos, i en cas de l’Anoia, renovables amb millor planificació, motius de la revolta.

Les causes de la revolta

El sector de l’agricultura ha estat durant molts anys patint conseqüències que ara surten a la llum amb la veu dels pagesos que diuen prou.

Els motius clau que han donat pas a aquesta aturada són: la burocràcia a la qual s’enfronten els pagesos; els preus justos sense explotacions i treballs sota costos, les restriccions de l’aigua a causa de la sequera, i la competència europea.

En aquest sentit, l’Enric Forn, un viticultor igualadí de 29 anys que conjuntament amb els seus germans regenta un celler familiar, ens explica que “cadascú ha de fer el que millor se li dona, a nosaltres és treballar la terra i no fer tasques administratives.” Forn també detalla que “no pot ser que al supermercat paguem 2 € per un quilo de pomes i el pagès només rebi 0,40 €”. Enric ha afegit que “si les mesures del sector no milloren, desapareixerem. La majoria de gent que treballa de pagès és una població envellida i el sector i les seves condicions són poc atractives perquè s’hi sumi el jovent.”

Reprenent els motius que han portat els pagesos a omplir les carreteres de tractors, en el cas de l’Anoia, sumem una demanda més: la gestió de les energies renovables. Com sabem des de fa mesos, la comarca és una de les més afectades del país per les instal·lacions dels macroparcs energètics com ara la línia de la MAT que travessarà gran part del terreny agrícola de l’Anoia i voltants. Joan Vidal afegeix que “també lluitem per canviar el sistema de les energies renovables perquè el considerem injust. Un petit agricultor també podria generar energia sense necessitar instal·lacions gegants.”

En Jan Freixa és un jove ramader de Can Vilomara, el negoci el va començar el seu avi i ara continuen la tasca amb més de 300 vaques i ovelles. El Jan creu que aquestes protestes són molt necessàries “perquè el sector ja no pot més”. El de Can Vilomara defensa que “el jovent és qui ha de canviar les coses perquè si no ho canvien nosaltres no hi haurà futur ni sobirania alimentària.” Freixa també defensa que “hem d’intentar poder crear tot el menjar possible per poder viure dels nostres productes i aconseguir preus justos.”

Els anoiencs en marxa cap a la capital

Dimarts, el primer dia de protestes, es van tallar les principals carreteres de Catalunya amb l’objectiu de reunir el nombre més gran possible de persones per arribar fins a Barcelona. Els anoiencs amb els seus tractors o cotxes se sumaven a les columnes que desfilaven cap a la ciutat comtal.

Des de la comarca, van sortir tres vies, la primera en direcció Igualada – Òdena; la segona des de Calaf; i una tercera dels pagesos de Pujalt que van anar direcció Lleida. En un primer moment, es van comptar uns 40 tractors anoiencs, però segons el Joan Vidal, “a l’hora de la trobada van venir moltes més persones, sobretot de Calaf”. Segons fonts que van participar en la marxa, fins a la C-16 de Manresa es van sumar gairebé 400 tractors i una cinquantena de cotxes que van donar suport logístic.

El dia es va fer nit, i la majoria dels participants van continuar la protesta dormint a la carretera. Aquest és el cas de l’Enric Forn: “la primera nit la vaig passar a la C-16 i va ser molt freda, no és agradable dormir fora de casa, però calia fer-ho per lluitar pels nostres drets.” Dimecres al matí, la protesta va continuar la seva marxa, amb una parada tècnica al Bruc “on vam aprofitar per omplir dipòsits i esmorzar”, explica un dels pagesos.

L’arribada a Barcelona, durant el migdia de dimecres, “va ser molt emocionat i molta gent ens esperava”, recorda en Joan Vidal. Després de tota la tarda amb els tractors aturats a la Diagonal, una bona part dels pagesos va decidir que continuaria la protesta durant la nit a Barcelona. Alguns anoiencs també es van quedar la nit de dimecres a la capital, però d’altres, com explica el Joan, “van marxar perquè tenien els tractors a Manresa i havien arribat a Barcelona amb cotxe o bé perquè tenen bestiar i no el poden descuidar.”

Part dels pagesos de la Catalunya Central que s'han reunit amb els polítics al Parlament
Part dels pagesos de la Catalunya Central que s’han reunit amb els polítics al Parlament

“No volem viure de les ajudes, volem viure de la terra!”

I ara què?

Mentre a la plaça Sant Jaume es concentraven centenars de pagesos, els representants d’aquests es reunien amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, que prèviament a la reunió ja havien mostrat “el seu suport” a la mobilització del sector i que “estan oberts a negociacions.” Segons explica en Joan Vidal, “hi ha una llarga llista de punts que hem presentat i esperem que es puguin solucionar”. Vidal afegeix “sabem que hi ha coses que depenen de Madrid o d’Europa però esperem respostes. No volem viure de les ajudes, volem viure de la terra!”

Pel que fa a les negociacions amb les figures polítiques, ahir, dijous, un altre grup de pagesos va desfilar amb els seus tractors per a reunir-se amb la presidenta de la cambra, Anna Erra. Novament, els pagesos i polítics han pogut intercanviar impressions sobre les demandes que fan i les protestes d’aquests dies.

Encara queda molt camí per veure com acabarà el que ha començat amb milers de persones pujades a un tractor, les mateixes persones que treballen la nostra terra per assegurar-se que no ens falti menjar, però el que està clar, és que estem davant d’un fet històric, i com bé expressa el Joan Vidal, “encara no som conscients de tot el que ha significat i significarà les mobilitzacions d’aquests dies.”

Notícies relacionades:

Pagesos i polítics arriben a un acord després de tres dies de protestes

Nova jornada de protestes: una onada de tractors es dirigeixen a la capital

La pagesia d’arreu de Catalunya es revolta sota el lema ‘La nostra fi, la vostra fam’

 

Compartir
Publicitat
Més notícies:

L’enquesta

el + llegit

Més notícies