L’Anoia es troba en una cruïlla històrica. La recent presentació dels estudis preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER) per part de l’ICAEN ha posat sobre la taula unes xifres que, per la seva magnitud, sacsegen els fonaments del nostre futur immediat: 1.658 MW de potència fotovoltaica i 1.681,5 MW d’eòlica. En total, se’ns demana multiplicar per deu la capacitat actual, i fer-ho abans del 2050.
És innegable que la transició energètica no és una opció, sinó un deure ètic i climàtic. Com a comarca, hem de ser part de la solució a la descarbonització de Catalunya. Ara bé, l’acceptació d’aquest repte no pot anar acompanyada d’un xec en blanc que hipotequi la nostra identitat i el nostre mitjà de vida.
L’assignació de gairebé 3.400 MW situa l’Anoia com una de les peces més tensionades del tauler català, una càrrega que contrasta de manera punyent amb la d’altres comarques i que posa en dubte el principi d’equilibri territorial que hauria de presidir el PLATER.
El sector agrari, motor econòmic i guardià del paisatge anoienc, és el gran damnificat potencial. Destinar milers d’hectàrees de sòl no urbanitzable a plaques i aerogeneradors significa, en molts casos, sacrificar camps de cultiu que han passat de generació en generació.
No podem permetre que l’Anoia es converteixi en el “pati de serveis” energètic de la metròpoli a costa de la nostra sobirania alimentària i de la supervivència dels nostres pagesos.
És cert que el Govern ha obert una finestra de diàleg i que els alcaldes de la comarca busquen compromisos per ajustar aquest desplegament a la realitat local. Tanmateix, cal una vigilància crítica i ferma.
La transició ha de ser democràtica i distribuïda, prioritzant els espais artificialitzats i l’autoconsum abans d’ocupar massivament el territori. L’Anoia vol una energia neta, però no al preu de quedar buidada d’agricultura i de sentit. La responsabilitat institucional ens obliga a col·laborar, però la lleialtat a la terra ens exigeix plantar cara davant de qualsevol desmesura que amenaci el nostre paisatge i el nostre futur.
