El dia de la dona treballadora commemora la lluita de les dones per la seva participació en l’àmbit laboral. Un àmbit on encara, a data d’avui, pateixen assetjament laboral. L’assetjament laboral no és exclusiu de les dones, ja que també hi ha homes que el pateixen, però sí que és més accentuat perquè aquests darrers acostumen a trobar-se més sovint en posicions de poder. Ara fa cosa d’uns mesos vaig preguntar a diverses empleades de l’Ajuntament d’Igualada si existia un protocol per a l’assetjament laboral en el si del propi ajuntament. La resposta va ser que no ho sabien. Em va sorprendre una mica ja que jo he treballat en diversos organismes públics catalans i sempre he estat informat. Vaig continuar indagant fins que una persona em va confirmar que efectivament existia un “Protocol de prevenció d’assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, psicològic o altres discriminacions laborals”. Fent una cerca ràpida a internet vaig trobar que ajuntaments com els de Berga, Sabadell, Calafell, Argentona o Mollerussa en tenien i estava disponible. No vaig acabar la cerca però ja havia vist que molts més ajuntaments tenien publicat de forma oberta el seu protocol, tot el contrari de l’Ajuntament d’Igualada. La manca de transparència del govern Castells és habitual i aquest és l’enèsim exemple que són més hermètics que una caixa forta d’un banc suís.
L’assetjament laboral és inacceptable en qualsevol entorn i s’ha de lluitar contra comportaments vexatoris. A l’administració pública, com en altres organitzacions, és crucial tenir polítiques clares per prevenir i abordar l’assetjament, amb mecanismes de denúncia segura i investigació imparcial. El departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya recomana “la publicació del protocol a la pàgina web de qualsevol empresa o administració”. Consideren que “és una acció molt visibilitzadora de la implicació envers l’assetjament, tant en la prevenció com establint la forma d’actuar i a qui cal adreçar-se, si fos necessari”. També recomana que consti al protocol el nom de la persona o persones de referència i com es poden contactar. L’assetjament laboral és predominantment de dalt cap a baix i que per tant, l’opció més natural per a un empleat d’abordar aquesta qüestió d’adreçar-se al seu immediat superior o altres figures jeràrquicament més amunt per denunciar-ho potser no és la millor alternativa. L’assetjament podria provenir d’aquesta mateixa figura de poder i en aquest context, és crucial oferir altres vies per abordar aquesta situació.
Per prevenir l’assetjament, sigui sexual i per raó de gènere o sigui d’alguna altra forma, és essencial comunicar l’existència del protocol a totes les persones involucrades. El departament d’Igualtat també considera que aquesta informació també ha de ser compartida amb aquelles persones que, malgrat no ser empleades de l’empresa, exerceixen les seves funcions allí informant l’empresa de la qual provenen. En resum, que tothom que, d’una forma o altra, té una relació laboral amb l’Ajuntament d’Igualada, n’hauria d’estar al corrent. Si l’Ajuntament d’Igualada no informa els seus propis treballadors, tenint en compte que a part dels propis treballadors, pot tenir de l’ordre de centenars persones amb qui interacciona laboralment, ens trobem amb una desinformació bastant important.
Que a data d’avui, quan la majoria d’ajuntaments de Catalunya tenen aquests protocols penjats de forma oberta i que l’Ajuntament d’Igualada no el tingui disponible, demostra quina és la implicació del govern Castells envers l’assetjament laboral. Si una dona treballadora de l’ajuntament sofreix assetjament, no sap ni què ha de fer ni a qui ha de dirigir-se. I per això aprofito aquesta columna per reivindicar avui una situació que requereix reflexió per millorar la transparència i suport a les afectades i demanar a algú de l’ajuntament que consideri revertir-ho immediatament.
