L’Èlia Palomas, de 38 anys i filla d’Igualada, però amb arrels a Copons i resident a Jorba, és una llicenciada en Dret que, de sempre, s’ha sentit perseguida per una demanda interior de contribuir fer justícia: però no justícia en termes de com se la coneix als nostres dies, sinó “justícia com a valor”, o “justícia social”. Des d’un punt de vista professional, malgrat que no ha acabat exercint d’advocadessa, sí que els seus coneixements en dret li han servit per a desenvolupar-se en diferents àmbits laborals. Àdhuc, en la seva condició d’activista social el fet de “saber de lleis” ha contribuït a què constantment s’atreveixi a qüestionar-les.
-“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”- no és només una frase de la Maria Mercè sinó aquell encadenat de paraules que apunten a justificar la pròpia trajectòria de l’Èlia com a activista. En aquest sentit, entén que qualsevol forma d’opressió empeny a les persones en la lluita per a unes vindicacions solidaries; i, en conseqüència -des d’unes conviccions feministes- no és concebible lluitar pels drets de les dones sense contemplar amb amplitud tots els drets socials, en definitiva els drets humans. Aquesta, resulta ser, doncs, la circumstancia que durant molt de temps l’ha mantingut vinculada a les demandes socials d’organitzacions com: Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de l’Anoia, Plataforma contra les Retallades, UCFR Anoia, Amnistia Internacional, Plataforma Feminista de l’Anoia, etc.
Tanmateix, Unitat contra el feixisme i el racisme va néixer a l’estiu de l’any 2010, en resposta a l’anunci que Plataforma per Catalunya (PxC) -un partit feixista disfressat de demòcrata- es presentava a les eleccions autonòmiques d’aquell any. D’ençà la seva constitució, els objectius d’UCFR han estat frenar les manifestacions feixistes i xenòfobes, així com evitar que aquetes idees entrin a les institucions de representació política. En conseqüència, UCFR aplega sensibilitats ben plurals i gestiona les seves actuacions des d’un treball assembleari que, en cap cas vol suplir la labor de les ONG i de les associacions de base. Ben al contrari, el paper d’UCFR és el d’enxarxar a tots aquests col·lectius des de la perspectiva que cadascun pugui ser més efectiu en sí mateix, i en el benentès que tots plegats puguin participar de campanyes conjuntes.
UCFR compta amb grups locals autogestionats que, alhora, promouen i activen el teixit de xarxes d’aquells que, en el seu territori, ja estan compromesos en la lluita contra el feixisme, el racisme i la xenofòbia. Un fet remarcable que explica aquest enxarxament va ser l’efectiva campanya de mobilitzacions, del 2014, contra la instal·lació i presència de PXC a l’Anoia. Les accions de rebuig a aquest grup van centrar-se en aquells municipis i barris on més incidència hi podia tenir; des d’un criteri de fer front al problema abordant el perill que representa fins a aconseguir que, a les eleccions del 2015, aquests grup no obtingués representació política als ajuntaments de la comarca.
Això no obstant, més enllà de l’àmbit local, des de setembre del 2015, el drama dels refugiats sirians i també de més de seixanta milions de persones que viuen fora de les seves llars a causa de la guerra, la violència, la vulneració dels drets fonamentals i la pobresa han estat motiu d’una profunda preocupació de tot el col·lectiu. Una determinant necessitat de fer visible aquesta situació de vulneració dels drets humans ha conduit inequívocament a participar del reclam públic d’exigir l’obertura de fronteres per a acollir a les persones que esperen -d’Europa- un refugi segur. Al costat d’aquesta defensa dels drets dels refugiats també s’hi sumen els drets de totes les persones migrants, en una reivindicació i lluita més viva que mai per a posar fre als nous discursos xenòfobs, racistes i ultradretans que van pronunciant-se per alguns països europeus, i semblants a aquells dels anys trenta del segle passat.
En summa, el col·lectiu està format per un 80% de dones, i per tant sempre es treballa des d’un posicionament feminista. Aquesta avinentesa explica –en paraules de l’Èlia- que: “Les dones en cada instant de les nostres vides lluitem per a uns drets que ens són negats, perquè vivim l’opressió a tothora des dels “micromasclismes” fins a les violències més assassines.
