Entrevista a Joan Mateu, CEO de Productos LABIN S.L
Quina diferència hi ha entre fertilitzants orgànics i químics?
Els fertilitzants orgànics són naturals (fems, restes vegetals, restes animals,…), són bons nutrients, però no ben equilibrats; treuen “suc” de molts residus, que deixen de ser-ho, són difícils de maneig, tenen substàncies naturals molt beneficioses …
Els fertilitzants químics (naturals, de mines o fabricats, de síntesi) són “estranys” al metabolisme vegetal, són molt bons nutrients, permeten equilibrar bé les composicions, són d’efecte ràpid, són fàcils de manejar…
Quins són millors? La barreja adequada d’orgànics i químics, els anomenats “adobs organominerals”. Sumen allò positiu i disminueixen allò negatiu dels dos tipus.
Estudieu i aconselleu la pagesia per corregir les carències dels diferents terrenys de conreu i proposeu condicionadors?
Sí, els condicionadors del sòl són fertilitzants utilitzats en agricultura per millorar les propietats fisicoquímiques del sòl. Aquests productes poden ser d’origen tant natural com sintètics i s’utilitzen per modificar l’estructura del sòl, augmentant la capacitat del mateix per retenir aigua i nutrients, millorant l’aireació i el drenatge del mateix.
Els agricultors no poden ser especialistes en tot. Nosaltres els ajudem, estudiem la seva situació, i aconsellem el que més els convé en cada cas.
El laboratori és una part significativa de la vostra indústria?
Per fer bons fertilitzants cal conèixer molt bé com funciona la Natura, aprofitar els seus processos, ajudar-los, potenciar-los, etc. Per això cal saber “formular” molt bé els diferents tipus de fertilitzants. Es necessita molt estudi teòric i molt estudi pràctic. El laboratori és una gran eina, significativa i imprescindible, per poder-ho fer.
Què s’entén avui per conreus sostenibles?
Un conreu sostenible és aquell que es realitza unes pràctiques culturals de manera responsable i respectuoses amb el medi ambient i els recursos naturals, que busca satisfer les necessitats actuals del moment sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves pròpies necessitats.
L’objectiu dels mateixos, entenem que ha de ser produir aliments i altres productes o subproductes agrícoles de manera eficient i rendible, sense afectar el medi ambient o esgotar els recursos.
El conreu sostenible a la llarga es centra a obtenir rendibilitat econòmica i busca reduir els costos i millora la productivitat a través de la planificació i maneig del conreu.
Què passa amb els purins?
El principal problema associat als purins és el greu impacte ambiental que aboquen (mai millor dit), ja que poden contaminar tant el sòl com l’aigua, si no s’apliquen i es gestionen adequadament.
Els purins contaminen els sòls i les aigües tant superficials com subterrànies; el que pot tenir un impacte negatiu en la qualitat de l’aigua i de la salut humana.
A més, en l’aplicar-los, alliberen una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle, com el metà o òxid nitrós durant el seu emmagatzematge i aplicació, provocant un efecte directe relacionat amb el canvi climàtic.
Amb tot això, provoquen un greu impacte en la biodiversitat de la zona; pot resultar en el creixement excessiu d’algues i plantes aquàtiques, el que redueix la disponibilitat d’oxigen i pot causar la mort d’animals aquàtics.
Hem de comentar dos conceptes molt importants:
Els purins es poden “complementar” amb altres adobs, per “compensar-los”, per disminuir els seus aspectes negatius i augmentar els seus efectes positius. És el dit abans dels “adobs òrgano-minerals”, la millor solució d’avui. Actualment, amb les tècniques de fabricació de biogàs, comença a haver-hi una bona sortida alternativa al tema dels purins.
Millor els fertilitzants granulats, líquids?
Sempre dependrà de quin tipus de fertilització volem aportar al nostre cultiu i bé el tipus d’aplicació en cada estadi o moment fenològic.
Com veieu la indústria agrícola del futur?
Hem de pensar en dos tipus d’indústries agrícoles molt diferenciades:
La dels països “benestants”, on els criteris de “menjar bé” són prioritaris.
I la dels països “en vies de desenvolupament” on la clau és que la gent pugui menjar cada dia.
Totes dues s’han de contemplar, a totes dues servim. I, en global, es pot considerar:
Entenem que es centrarà en la sostenibilitat, l’eficiència de recursos i la innovació a grans trets.
Algunes tendències i desenvolupament ja estan agafant molta volada i força;
1. Agricultura de precisió; utilitzant tecnologies avançades com sensors, drons, GPS i anàlisis de dades, per a ajudar als agricultors a prendre decisions des del vessant informatiu i millorant l’eficiència en l’ús de recursos.
2. Agricultura intel·ligent: L’agricultura intel·ligent integra la tecnologia de la informació i la comunicació per a millorar l’eficiència i la qualitat de la producció agrícola. Això inclou l’ús de sistemes d’informació geogràfica, tecnologia de drons i sensors per controlar i gestionar els cultius i sòls.
3. Agricultura urbana: L’agricultura urbana està guanyant popularitat a tot el món i s’espera que cotinuï creixent. Són “pulmons verds” dins les mateixes ciutats i permeten a la població una zona “sense ciment” dins la mateixa ciutat.
4. Agricultura vertical: L’agricultura vertical és una forma innovadora de cultivar aliments, utilitzant tecnologies d’il·luminació LED i sistemes hidropònics, en un espai “relativament reduït”, comparat a camp obert.
5. Agricultura regenerativa: L’agricultura regenerativa se centra en la millora de la salut i del sòl; restaurant així els ecosistemes naturals. Això inclou pràctiques agrícoles sostenibles, com la rotació dels cultius i l’eliminació o disminució de l’ús de pesticides fitosanitaris i fertilitzants químics.
