Nico Edet, un francès de Le Mans i de l’equip Cofidis, va aconseguir la victòria a Igualada a l’etapa de la Volta gràcies a una fuga, en un dia marcat per la pluja i amb els grans aspirants a la victòria, pensant en la duresa d’Andorra, present a l’etapa següent. Va fer la Vuelta un fugaç pas per Catalunya, de Valls a Igualada, amb Montserrat pel mig.
Tothom sabia que seria una jornada per fugues, perquè uns quants recuperessin temps, es deixessin veure o tractessin de resituar-se en la general de la cursa. Més d’una vintena de ciclistes, representants de gairebé tots els equips, ho van intentar. 41 anys després que la Volta arribés a la Tossa de Montbui per última vegada, el 1978, Igualada va rebre al gran grup ciclista en una etapa que es va veure per La 1 de RTVE i per Eurosport, a més de moltes altres cadenes de televisió a tot el món.
Es van veure imatges del Castell de Boixadors -amb explicacions històriques- a Sant Pere Sallavinera, i, de la comarca de l’Anoia, poca cosa més. La pluja va fer presència i les imatges aèries van ser imprecises i escasses, fins al punt que amb prou feines es va veure res més de l’Anoia fins a l’arribada a Igualada. I de la ciutat, la Llar del Sant Crist, la Torre de Rigat i la Basílica de Santa Maria, van prendre tot el protagonisme.
De posteriors -poques- imatges d’Igualada -amb poc públic per la pluja- es va endevinar l’alcalde Marc Castells, en el lliurament de premis al vencedor de l’etapa. I poc més. La 1 de RTVE va desconnectar, Eurosport també, i des de Teledeporte es van poder continuar veient imatges aèries de la ciutat, amb una insistent presència de la Llar del Sant Crist.
Els equips i tota la parafernàlia que mou la Volta a Espanya, que és molta, tal com es va veure durant tot el matí, amb molt públic a l’entorn del Parc Central, va desaparèixer de seguida d’Igualada per traslladar-se a Andorra.
La realització televisiva -a càrrec de RTVE- no va permetre veure la concentració que els CDR havien planificat al final de l’etapa amb una protesta independentista i la presència de moltes Estelades, amb un “zoom” de les càmeres tan proper del ciclistes que ratllava el ridícul.
