Autor: Xavier Tous
La vida és fràgil. Aquesta fragilitat la detectem més quan comparem, abans i ara. També la veiem en observar el caminar, el parlar, la postura d’altres persones. Ens eduquen per no ser fràgils. És un aspecte que afecta molt el nostre ego, atès que pot canviar molt ràpid la nostra salut o equilibri, i fins i tot amb conseqüències fatals.
Per contra, quan aixequem la vista i mirem al nostre volant ens adonem de la robustesa de la biologia que ens envolta. La vida tal com la coneixem porta mil milions d’anys. La vida dels bacteris, tres mil vuit-cents milions d’anys. Tal com demostren els principis actius que fem servir per preparar els productes farmacèutics com la calamina, la pasta lassar, les pastes a l’aigua es fan servir jaciments d’argiles (bentonita, caolí, talc) que siguin d’abans del quaternari, del terciari; o sigui de fa més de mil milions d’anys (abans que existissin cèl·lules capaces de reproduir-se per espores). Un raonament senzill és que som bacteris que evolucionem pel que fa als anys d’existència de la vida sobre la Terra.
Ara també és possible generar altres raonaments com que existirien altres éssers vius que permetessin intercanviar informació amb espècies diferents i que evolucionarien a partir d’ells i no dels bacteris, amb qui no obstant sí que compartim la codificació genètica bàsica.
Què ens cal per conviure amb aquesta fragilitat?
El primer pas per aconseguir que la fragilitat ens perjudiqui és ser-ne conscient. Reconèixer que a nivell vital tenim una extrema vulnerabilitat. Per exemple, als hospitals estan creant un protocol per escurçar l’estada dels pacients classificats com a fràgils i així reduir l’efecte negatiu que té aquesta estada. El segon pas seria aplicar una vacuna que evités un augment d’aquesta fragilitat que ens perjudiqui. L’aplicació de la vacuna té a veure amb l’actitud de la persona, de compromís amb la salut personal. Tot i així les vacunes demostren més la seva eficàcia a la salut comunitària, tant per la promoció de la vacuna (és difícil informar coherentment a cada persona) com per la seva aplicació pràctica (donar hores personalitzades per posar o ajustar la vacuna).
Els farmacèutics som promotors de les vacunes. La vida és fràgil, però les vacunes ens fan més robustos. Ara bé les vacunes tenen dues limitacions. La primera és que, si promocionem massa els seus beneficis, afavorim un excés de confiança i relaxem costums preventius i ens exposem més a altres perills. La segona és que s’han d’adaptar a la realitat de les persones o les comunitats, i això és un esforç que de vegades ni els propis interessats ni els professionals de la salut o els seus responsables posen en valor, atès que cal invertir-hi temps i recursos.
Les vacunes, en general, es preparen amb petites parts dels agents patògens per aconseguir que el nostre cos les pugui reconèixer en cas de malaltia i que la seva resposta sigui ràpida i proporcionada.
A la farmàcia ajudem a promoure aquesta vacuna. Tenim espais on es resolen i la vegada es generen dubtes. Espais de confiança i de confidencialitat necessaris per empatitzar amb els problemes de compartir una vida fràgil. Com dèiem al principi, el fet de reconèixer la fragilitat ja suposa una millora de les nostres expectatives. Davant d’alteracions de salut contra les quals tots acostumem a lluitar en calent, si realment no ens veiem capaços de resoldre pels propis mitjans i experiència o no ho aconseguim, tot i intentar-ho, hem de reflexionar. Si compartim el problema amb les persones de la nostra confiança, és més fàcil trobar solucions o, si més no, definir millor el problema.
Si el procés curatiu no fa efecte, tot i compartir amb les nostres persones de confiança i demanar consell mèdic, cal sempre deixar un temps per l’esperança o una certa resignació. Passat aquest temps, cal recuperar la il·lusió.
La vacuna de la fragilitat té diverses possibilitats: tenim l’opció de la confiança en superar el dia a dia o l’opció de treballar l’autocompassió o la compassió compartida. Hi col·labores?
