Les noves tecnologies i les xarxes socials formen part de la nostra vida quotidiana. Segons dades d’UNICEF, el 98,5% dels i les adolescents tenen almenys un perfil en alguna xarxa social, mentre que el 83,5% té perfils en tres o més xarxes. Aquests canals tenen, per tant, un fort impacte en el seu dia a dia.
Llums i foscors de l’impacte de les xarxes socials. Hem de tenir en compte que les xarxes socials actuen com un determinant social de la salut si posem el focus en la possibilitat o no d’accedir-hi o bé en l’ús més o menys equilibrat que se’n fa.
Podem afirmar que hi ha un impacte positiu de les xarxes socials en el foment de l’autoexpressió i la identitat pròpia, la comunicació, el fet de connectar i relacionar-se amb altres persones, l’adquisició de coneixements i l’accés a oportunitats i informació.
No obstant l’anterior, cal parar atenció a l’impacte negatiu que generen les xarxes: malestar psicològic i emocional que pot derivar en problemes de salut mental com l’ansietat o la depressió, l’autoimatge, les expectatives vitals, el concepte d’èxit i fracàs, la qualitat del son, l’assetjament o la por de perdre’s alguna cosa (conegut pels més joves com “FOMO”, de l’anglès: fear of missing out).
Quin ús fa el jovent de les xarxes socials? En general, manca consciència sobre el fet que l’ús abusiu de les xarxes socials pot conduir a problemes de salut mental. Segons un informe de la Confederación Salud Mental España, els i les adolescents passen cinc hores diàries en aquestes plataformes.
A més, és important evitar l’ús de les xarxes com un instrument i no amb una finalitat concreta, com és el cas, per exemple, dels i les infants amb les pantalles. Preocupa també el fet de centralitzar la vida en allò que succeeix a les xarxes socials, fet que fomenta una desconnexió amb la realitat, un desajust d’expectatives vitals —que genera frustració, aïllament social, addiccions, desinformació, problemes d’aprenentatge—, repercutint en el seu benestar emocional, en les seves xarxes de suport social i en el desenvolupament d’habilitats relacionals i comunicatives.
Desconnectar de les xarxes socials impacta positivament en les persones, reduint-ne els nivells d’ansietat i depressió i millorant el nostre estat d’ànim. Educació i inversió en recursos socials per a aprendre a gestionar-les. Les xarxes socials són una realitat i, per tant, no podem escapar de tot allò que aquestes generen. Per tal d’aprendre a gestionar-les, cal educació en totes les franges d’edat: infants, adolescents, joves i adults. Sabem com utilitzar-les o allò que ens poden oferir, però no hem estat educats per conèixer com hauríem de fer-ne ús i aprendre a gestionar-les.
Cal, també, regular-ne certs continguts per combatre la desinformació i la cultura de l’abús, la violència i la pornografia, entre d’altres. Són necessaris programes específics per a infants, adolescents i joves que es trobin en situació de dependència de les xarxes socials i que aquestes els generin malestar o problemes de salut mental. No només pel que fa a l’addicció sinó també en el desenvolupament d’habilitats socials, relacionals i el foment de les xarxes de suport social.
