Durant els últims mesos s’ha intensificat la feina de la Unió Europea per establir un marc comú en matèria de sostenibilitat i fer-lo no només més exigent sinó que passi a ser obligatori, aquest procés ens indica que aquesta regulació no està aquí de passada, sinó que formarà part del dia a dia de les empreses des d’ara i ja per sempre.
Fins ara, eren només algunes les empreses que els feia falta reportar sobre els criteris Ambientals, Socials i de Governança de les seves organitzacions, altrament anomenats com ESG, i que conformen els Informes d’Estats No Financers, perquè estaven cotitzades o per tenir la confiança dels seus inversors, ara estaran dins la normativa sense fer pràcticament cap adaptació, mentre que aquelles empreses que no ho feien, hauran de començar a estudiar les dades que calgui recollir i les mètriques o indicadors que els hi siguin representatius perquè més aviat o més tard, hauran d’emetre els seus informes de sostenibilitat.
L’Informe de sostenibilitat, arriba a les PIMES no per regulació sinó perquè per obtenir millors condicions de finançament, les entitats financeres els ho exigiran donat que aquestes ja són avaluades amb mètriques de sostenibilitat, encara que ara ens sembla un cost incremental sobre el nostre producte, o potser, una pèrdua de competitivitat, ho hem de fer rendible, s’ha de treballar de forma que pel fet de fer bé les coses la nostra empresa surti beneficiada a nivell reputacional, d’accés a determinats mercats, o per millor captació i retenció de talent.
A hores d’ara no imaginem cap empresa que no registri absolutament tots els seus moviments del flux econòmic, però no tots concebem temes com la traçabilitat dels consums de les diferents línies de producció per a fer la imputació d’emissions, o el registre i el monitoratge de la percepció que tenen els diferents grups d’interès sobre l’empresa, en funció dels potencials impactes que tenim en l’entorn.
Tenir registres el més aviat possible d’aquests indicadors ens permetrà també veure quines millores hauríem de prioritzar, perquè les empreses i/o els llocs de treball sempre han evolucionat, no només ara i sempre ha estat per sostenibilitat.
Imaginem tots com era un lloc d’operari en una línia de muntatge de fa 50 anys, i com és ara. Ja tots estem al dia en Seguretat i Higiene en el treball, potser el que queda per venir és veure quin impacte perceben les persones que fan aquella feina, que és potser una part menys visible però que repercuteix directament en els resultats de l’empresa, ja sigui a efectes de rotació de personal, de defectes de qualitat o fins i tot de demanda del client per la imatge percebuda.
La Directiva de Reporting Corporatiu de Sostenibilitat (CSRD) estableix els punts que s’han de controlar en funció dels sectors suggerint les mètriques a monitorar, però les empreses ho han de llegir i adaptar a la seva realitat, veure què ja fan i què els falta i fer un pla d’implementació perquè no hagi de ser una cosa que fem corrents o quan ens vingui imposat per la llei. Com tot el que hem de fer per força, costarà molt més, costarà en la urgència dels canvis i costarà en la reinversió o la modificació de certs procediments.
Ens hem de plantejar el més aviat possible quins són els nostres impactes i què hem de treballar per mitigar-los.
