A la tardor de l’any 2021 s’anunciava a bombo i platerets que el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya iniciava les obres del nou enllaç d’Igualada amb la C-37. L’argument d’aital construcció era que aquest enllaç podria redistribuir el trànsit i alliberar l’interior del nucli d’Igualada de la congestió, ja que uns 4.200 vehicles que actualment passen per Igualada deixarien de fer-ho. El temps ens dirà si aquest esforç per part del govern de la Generalitat tindrà la seva recompensa. De moment, però, les obres derivades d’aquest enllaç ja han degradat part de l’ecosistema i la biodiversitat del torrent de la Garrigosa, han deixat perdre l’oportunitat d’incrementar el verd urbà de la ciutat i han dinamitat l’accessibilitat a la ronda del Rec per vianants i ciclistes urbans. Un cúmul de despropòsits.
Primer de tot, aquestes obres suposen el final de la zona del torrent de la Garrigosa tal com la coneixíem fins ara. Al lloc afectat, s’han documentat molts exemplars d’orquídies en una zona amb talussos, feixes abandonades i matollars mediterranis. Les orquídies són unes plantes indicadores de la qualitat i biodiversitat dels ecosistemes i la seva desaparició implicarà la destrucció d’un hàbitat periurbà de gran qualitat. A més, també es veuran afectats hàbitats d’interès comunitari on es troben alzines, salzes i altres boscos de ribera. Una decisió que sorprèn perquè fins i tot la Comissió Europea destaca la necessitat imperativa de posar fi urgentment a la destrucció i degradació dels hàbitats periurbans, una destrucció que fins ara s’ha assumit com a normal i que amb la construcció d’aquest enllaç es continua perpetuant.
Segon, s’ha perdut l’oportunitat d’incrementar les àrees verdes urbanes de la ciutat. De fet, el preprojecte que es va vendre a la ciutat en una nota de premsa del Departament de Territori a desembre de 2020 mostrava l’enllaç amb la ronda del Rec com una zona verda integrada al riu amb una opulència destacada d’arbrat a la vorera. El projecte que es va presentar al setembre de 2021 ja no incloïa la integració amb el riu però continuava respectant que l’arbrat a la vorera suposés una continuïtat del que ja hi ha a la ronda a la zona de la depuradora o dels horts urbans. Però la realitat és molt diferent: S’ha construït una vorera de formigó absolutament erma. Un autèntic forn a ple estiu. Tot el contrari del projecte de l’empresa Eptisa signat pels enginyers Ignacio Hernández i Miguel Mateos.
L’últim despropòsit d’aquestes obres fa referència a la mobilitat de vianants i ciclistes. Uns esglaons en una de les voreres al voltant de la rotonda fa que qualsevol persona amb mobilitat reduïda o passejant amb un cotxet amb una criatura hagi de creuar forçadament la rotonda per un pas de vianants. Jo no hi entenc de mobilitat però em sembla de sentit comú que si hi ha un desnivell i només hi ha espai per uns esglaons o per una rampa, s’ha de posar la rampa perquè permet que tothom pugui continuar circulant per la mateixa vorera. A data d’avui encara estic expectant si l’insuficient tram de carril bici que surt al projecte s’acabarà implementant o no. Però tots sabem que vivim en una ciutat on es fa qualsevol cosa pels cotxes i a qualsevol preu.
El responsable d’aquests despropòsits és el Departament de Territori perquè és qui paga i executa el projecte. Però si m’ho permeteu, crec que l’alcalde i el govern municipal també són culpables de no haver actuat per evitar-ho. Tots hem vist a Marc Castells penjant vídeos a les xarxes socials vestit de paleta amb el casc i l’armilla groga, somrient a la càmera satisfet i penjant-se medalles per l’èxit de les obres. Però jo no l’he vist mai fiscalitzant el projecte perquè el traçat no destrueixi biodiversitat, o revisant-lo i denunciant que no s’estan posant els escocells que toquen pels arbres que s’haurien de plantar, avisant al responsable de l’obra que sota cap concepte permetrà una vorera que no sigui accessible o, si és el cas, exigint un carril bici millor que el que inclou el projecte.
