L’Ajuntament d’Igualada ha anunciat aquesta setmana una ostensible rebaixa en les seves pretensions inicials de la reforma integral del mercat municipal de la Masuca, el més gran de la comarca. El projecte, valorat en 12 milions d’euros, era molt agosarat i incloïa que un 20% d’aquests diners es destinessin únicament a un trasllat provisional mentre duressin les obres. Algunes forces polítiques ja van avisar que la reforma era difícil de poder-se assumir per a molts paradistes, ja que requereix que hi posin una part de la inversió. El temps els ha donat la raó, quelcom d’altra banda fàcil d’entendre en els temps que vivim, fins i tot abans de les conseqüències de la guerra d’Ucraïna.
Fa molt temps, però, que es parla de la reforma del mercat igualadí, no únicament des que governa l’actual alcalde. També abans existia aquesta demanda, fins i tot mentre hi havia governs d’ERC i del PSC. Cap d’ells, però, va ser capaç d’entomar-ho de manera decidida i definitiva, també amb el risc d’equivocar-se. És una evidència que la Masuca necessita un rentat de cara potent, no únicament visual, sinó també amb la forma d’integrar-se en una ciutat del segle XXI. Avui els mercats tenen una altra personalitat, obren tots els dies laborables matins i tardes, tenen una àmplia agenda d’activitats i són plenament autònoms. Són una font de vida comercial, i potencien els espais urbans on estan ubicats.
La reforma ha d’implicar la modernització dels espais per fer-los més atractius i funcionals per a clients i comerciants, crear estratègies per promoure el mercat i augmentar la seva visibilitat entre la població i els visitants, una major diversificació en els productes que s’ofereixen, i mesures per ajudar als petits productors locals per competir en igualtat de condicions.
Aquest ha de ser el paper del mercat d’Igualada, i en això ha d’escoltar-se, primer, als que cada dia n’aixequen la persiana. L’important és seguir endavant, i que el que es fa, s’acabi. Renovar-se o morir, aquesta és la qüestió.
