El passat dia 11 de gener, un dimarts cap a les sis de la tarda, el corresponsal de premsa Javier Martínez-Brocal estava passejant pel centre de Roma. A la Via della Minerva, molt a prop del panteó del general Agripa, el periodista va veure com un Fiat 500L és va deturar al mig del carrer. Del vehicle va baixar un home ben conegut pel corresponsal: el Sant Pare. Tot seguit, aquell home amb sotana blanca va accedir a l’interior d’una coneguda botiga de discs, Stereosound. Va sortir de l’establiment al cap de dotze minuts, portant una bosseta amb els discs que s’havia comprat. “És un client de molts anys. Ja venia quan era un jove sacerdot”, va dir més tard la propietària del local.
Publicada la curiosa notícia a la premsa italiana i europea, a moltes persones els va sorprendre aquesta visita a la cèntrica botiga de discs. Però no pas al cardenal Ravasi, que com Francesc, és un apassionat de la música. Fa uns pocs anys, Ravasi va crear una audioteca en una de les sales del Vaticà. Sovint, el mateix Papa jesuïta contribueix a enriquir i augmentar aquesta col·lecció discogràfica, formada tant per vinils com per compactes. La preferència del Sant Pare és la música clàssica, especialment la composta per Mozart, però entre les seves aportacions a l’audioteca vaticana també es pot trobar un disc de cançons gòspel d’Elvis Presley, alguns compactes de tangos (li agrada moltíssim la música del també argentí Astor Piazzolla) i fins i tot una compilació de les millors cançons d’Edit Piaff. Alguns d’aquests discs van acompanyats de notes escrites a mà en les quals el Papa ha fet algunes consideracions humanes i musicals.
En una de les seves oratòries, el Papa Jorge Mario Bergoglio va dir que la música ha de ser “un instrument d’unitat per fer profitós d’Evangeli en el món d’avui en dia, mitjançant la bellesa, que fascina i fa possible creure en l’amor de Déu”. Aquestes són, doncs, alguns dels músics i de les músiques predilectes del Papa Francisco.
BEETHOVEN
Al Papa li agrada molt la música de Beethoven, i especialment l’obertura Leonora III, en la qual s’expressen idees i emocions plenes de sentiment i coratge. Beethoven va escriure aquesta peça musical l’any 1805, en honor a la protagonista femenina de l’òpera Fidelio, on Leonora es disfressa d’home per a rescatar al seu marit de la presó política i de la mort imminent.
MOZART
El 2013, la cancellera Angela Merkel va obsequiar al Papa amb una caixa amb 107 cd’s de música clàssica conduïda per Wilhelm Fürtwangler, el director d’orquestra predilecte de Francisco. Mozart també el complau moltíssim, en especial la Missa en Do titulada Et Incarnatus.
BACH
Juntament amb Beethoven i Mozart, el Sant Pare és un entusiasta de Bach. En especial li agraden les Passions Segons Sant Mateu i Sant Joan, així com les Variacions Goldberg BWV 988, sempre que siguin interpretades pel pianista alemany Karl Richter.
ENNIO MORRICONE
Al Papa també li agrada la música del compositor de bandes sonores Ennio Morricone. El mes de juny de 2015, Morricone va estrenar a l’església romana de Sant Jesús (el temple mare dels jesuïtes) una espectacular obra musical dedicada al Sant Pare, la Missa Papae Francisci, escrita per a doble cor, orgue i orquestra. Per tancar el concert, Morricone va dirigir la peça central de la pel.lícula La missió, relativa a l’ordre dels jesuïtes.
ELVIS PRESLEY
Al Papa li agraden molt les obres clàssiques, però de vegades també gaudeix de la música popular. A l’audioteca vaticana també s’hi guarden compactes i vinils que posen en evidència el seu eclecticisme musical. Per exemple, les cançons festives de la cantant pop Caterina Caselli, així com un disc de góspels del rei del rock Elvis Presley, en el que destaca el tema Crying in the chapel.
CARLOS GARDEL
Enrique Espina Rawson, president del Centro de Estudios Gardelianos de Buenos Aires: “El Papa ha estat un noi de barri, s’ha criat com tants nois en temps en què el tango era el pa de cada dia, era la música que se sentia llavors. I així com els nois ara són fanàtics del rock, en aquell temps eren fanàtics del tango”. Un altre artista musical argentí molt admirat pel pontífex: el bandoneonista i compositor Astor Piazzolla.
EDITH PIAF
Hi ha dues veus de dona que complauen especialment la refinada oïda del Papa Francesco. Una és la de la soprano argentina Haudée Dabusti, coneguda com “La María Callas de Buenos Aires”. L’any 1998, el llavors cardenal Bergoglio la va convidar a cantar en dues misses oficiades a la Catedral de Buenos Aires. L’altra és la del rossinyol de França, la inoblidable Edith Piaf.
SANDESH MANUEL
«Lloat siguis, Senyor meu, per la germana la nostra Mare Terra, la qual ens sustenta, i governa i produeix diversos fruits amb flors acolorides i herba”. L’any 2015, Francesc va donar les gràcies per les distintes iniciatives per donar a conèixer l’Encíclica Ecològica mitjançant la música. Assenyalaria el tema musical Laudato Si’ Revolution, creat pel sacerdot i frare menor indi Sandesh Manuel. Aquest, des del seu Bangalore natal, va aconseguir que el seu rap fos viral.
(Postil·la: Aquest article està dedicat a l’escriptor barceloní Alejandro Palomas i a totes les víctimes de la pederàstia a l’Església).
