Alguns no entenen l’aristotèlica imatge que en el punt mig hi ha la perfecció i creuen que serveix com a model de virtuts i no com el resultat de fugir dels excessos. La millora es troba en la cerca de la utopia i en l’anhel de superar les dificultats. Anar més enllà i no resignar-se en el que hi ha. Així la innovació i la recerca fa avançar, mentre que fa baixar la qualitat conrear rutinàriament el que ja es domina.
En la publicació “The market for lemons” el premi Nobel d’Economia George Akerlof descriu aquesta evolució explicant el funcionament del mercat de cotxes de segona mà. Suposem que tenim tres venedors de cotxes del mateix model i d’una marca de qualitat alta. Un el vol vendre sabent que no ha tingut cap avaria significativa i té un valor de mercat de 10.000 €. L’altre sap que ha tingut alguns accidents i se li han fet nombroses reparacions. Per això el seu valor és de 5.000 €. I el tercer vol vendre el que Akerlof en diu “una llimona”, és a dir, un cotxe totalment inoperant, que sap que poca estona després d’arrencar deixarà de funcionar i que per això està valorat en 1 €.
Tots tres afirmen tenir un cotxe de qualitat alta, cosa que aparentment sembla certa, i volen cobrar tant com sigui possible, independentment del seu estat. Els compradors saben que adquirir un cotxe de segona mà en un mercat on no es pot saber com han estat tractats, és com fer un tret a cegues i, per tant, decideix oferir als venedors un preu aproximat de 5.000 € (la mitjana del preu dels tres cotxes en oferta). Dit d’una altra manera, pensen que hi ha probabilitat de comprar per error una llimona, però també hi ha l’oportunitat de comprar un vehicle de qualitat alta per un preu significativament menor que el seu valor de mercat.
El venedor del cotxe impecable no estarà d’acord en vendre’l pels 5.000 € que li ofereixen, ja que el considerarà un preu molt inferior al seu valor real i el retirarà del mercat. Només quedarien els venedors dels altres dos, on el preu satisfaria les seves expectatives. Però aleshores els compradors, tornarien a fer la mitjana de preus i l’oferta es situaria en 2.500 € . I es tornaria a repetir el procés. El venedor que no estaria satisfet amb la valoració que se’n fa, el retiraria del mercat i l’únic que estaria content seria el venedor de “llimones”, que en quedar-se sol, posaria el preu i segur que faria diners.
Aquest procés “degeneratiu” del mercat fa que al final només quedin “llimones” a la venda, mentre que els productes de qualitat han d’anar a mercats selectius i aspiracionals. La lluita pel preu gairebé sempre acaba incidint en la qualitat dels productes de gran consum. Les marques creixen en volum i baixen en prestacions. Només l’acurada informació pot defensar els atributs que augmenten el nivell. El preu és un element diferenciador, però no sempre té correlació a la qualitat. I en això la reputació de la marca i les experiències sobre el producte hi tenen un paper important. D’ací que hi hagi tant interès en controlar la informació…
