La JOSA, aquests 30 anys, ha estat una pedrera de grans músics igualadins
L

31 de desembre de 2020

ENTREVISTA A: JOSEP MIQUEL MINDAN, DIRECTOR DE LA JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE L’ANOIA

Soc director d’agrupacions corals i agrupacions simfòniques. Actualment soc el director musical de la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia, la Simfònica Tekhné, el cor Contrapunto Vocale de Barcelona i la coral Ginesta de Cervera. Soc nascut a Vilanova del Camí però igualadí de tota la vida.

Enguany la JOSA celebreu els trenta anys de vida. Com va sorgir aquesta orquestra, com van ser els seus inicis?
Va néixer com un projecte molt petit, amb els músics i els recursos que hi havia en aquella època. En Xavier Casanyes va ser el director i en formaven part alguns que després han sigut grans músics igualadins com el David Riba, el Josep Massana, la Marta Riba, el Daniel Mestre, el Daniel Vilarrubias. Va ser, podríem dir, una pedrera de grans músics de la ciutat d’Igualada que van tenir els seus orígens a la JOSA. Tots els que inicialment van formar part de la JOSA eren estudiants del Conservatori igualadí però la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia neix com a entitat sense ànim de lucre, que no depèn de cap altra entitat o institució. És una entitat completament independent i autogestionada pels propis músics. Cal donar un valor especial a això perquè els músics que la componen són molt joves i són els que tiben del carro.

Durant aquests anys han passat per l’orquestra diversos directors fins arribar a tu. Quan temps fa que ets al capdavant?
El primer de tots va ser el Xavier Casanyes i va ser-ho d’una manera curiosa: quan el David Riba i el Pep Massana van decidir crear l’orquestra necessitaven, segons paraules seves “algú més sonat que nosaltres per portar-la”. I van trucar al Xavier Casanyes, que és un músic capelladí, molt polifacètic que va acceptar el repte. El director que més anys ha estat al capdavant és el David Riba, que va començar com a músic i van continuar com a director, tal com va passar amb mi mateix que també vaig entrar-hi com a músic i ara en soc el director, des del 2016. Per a mi és tot un honor.

Quants membres formeu part de la JOSA actualment?
Som uns 45 músics, una plantilla força gran. Això ha anat canviant molt amb els anys: per exemple, quan jo n’era membre, fa uns vint anys, hi havia molta corda i poca secció de vent i ara està molt equilibrada, amb una gran diversitat d’instruments. I fins i tot hem de dir a persones que volen formar-ne part, que s’esperin, per no desequilibrar el nombre d’instruments de cada mena. En els seus inics els components de l’orquestra eren bàsicament igualadins però ara ja tenim molta gent que ve de les comarques veïnes: del Penedès, del Garraf, del Bages, de l’Urgell…

L’any 1998 va néixer la JOSA aleví. A qui va destinada? Qui s’hi pot apuntar?
El model és força similar a la JOSA, és a dir qualsevol persona que toqui un instrument d’àmbit simfònic pot presentar-se, amb qualsevol nivell, qualsevol edat, entre els 8 i els 14 anys aproximadament.

Durant aquests anys d’història quins podríem considerar que han estat els concerts més importants que ha realitzat la JOSA?
Potser destacaria l’estrena de l’oratori Mil anys, de Valentí Miserachs, que s’ha interpretat en diverses ocasions a la ciutat, però la primera vegada que el vam interpretar al Palau de la Música, on la JOSA no havia actuat mai, va ser un fet molt especial i molt emocionant. I després també són molt importants els múltiples viatges que es van fer durant uns anys: Cuenca, Saragossa, País Basc, a les ciutats agermanades (Lecco, Guimaraes…), aquests viatgen es feien en uns temps en què els joves no podien viatjar tant com ho fan ara i aquestes sortides van servir per descobrir món. També vam enregistrar, ja fa uns quants anys, la música del Pessebre Vivent dels Prats de Rei, també de mossèn Valentí Miserachs, així com l’Himne del Patge Faruk dels Reis d’Igualada, enregistrat amb l’Orquestra Terres de Marca. I cada any, ininterrompudament fins aquest 2020 que no ha pogut ser, hem fet el Concert de Nadal, així com el de la Festa Major, que sí que el vam poder fer.

També durant aquests 30 anys heu col·laborat amb artistes de renom.
Sí, de fet una de les èpoques àlgides era quan fèiem les Orquestrades en què es convidaven directors de molt prestigi com Salvador Brotons, Jordi Mora, Xavier Puig, Manel Valdivieso… I com a solistes guardem un record molt especial de totes les vegades que vam poder treballar amb la Pepita Rigolfas.

La JOSA exerceix també com a plataforma de llançament de joves músics?
Sí, i ens agrada molt. Fa un parell d’anys vam convidar la Maria Florea que és un de les membres del Quartet Altimira que està fent també una gran carrera com a solista. Anem combinant la promoció de músics interns de l’orquestra amb joves promeses de la resta del país.

Aquest any en què el món s’ha trasbalsat tant, com ho heu fet per continuar treballant i gaudint de la música?
Bé, inicialment ho vam haver de parar tot, fent algunes reunions telemàtiques per continuar mantenint el contacte humà, que nosaltres en dèiem els vermuts telemàtics perquè respectàvem el nostre horari d’assaig dels dissabtes al matí i quedàvem per parlar una mica. Durant el confinament vam preparar dues activitats telemàtiques: vam fer un video on ens felicitàvem mútuament els 30 anys d’història i l’altra és el muntatge d’una peça bastant senzilla, que és un Coral de caçadors, un arranjament d’una òpera de Weber. En el video no només hi surten membres de la JOSA gran i de l’aleví, sinó que també hi sortim els directors i exmembres de l’orquestra. Aquesta era la base del que havia de ser el concert central de celebració de l’aniversari el passat 18 d’abril. De tota manera no donem per tancat l’aniversari perquè tenim aquest concert pendent que el farem quan puguem.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta