La Gemma Solanellas, bronze a la Olimpíada de Biologia de Catalunya

Tres dels alumnes de l’Escola Pia van participar, el passat 10 de febrer, en l’Olimpíada de Biologia de Catalunya. Els tres van obtenir molts bons resultats: la Gemma Solanellas, la Paula López i el Manel Temprano van quedar posicionats en el primer quartil de notes. Dels 350 alumnes participants de tota Catalunya, la Gemma Solanellas va ser una de les 23 que va accedir a la segona fase: una prova pràctica que es va desenvolupar a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Els seus resultats van merèixer una medalla de bronze que li va ser lliurada el passat 21 de febrer en un acte organitzat a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. L’acte va estar presidit pel President de la Societat Catalana de Biologia (Sr. Lluís Tort) i de la Directora General de l’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (Sra. Teresa Pijoan). L’Olimpíada és organitzada per la Societat Catalana de Biologia amb el suport del Col·legi de Biòlegs de Catalunya i les universitats catalanes amb estudis de biociències. La Gemma ens explica la seva experiència: “El passat 21 de febrer vaig poder gaudir d’una experiència molt enriquidora, oferta per part de l’Olimpíada de Biologia a tots aquells que vam quedar finalistes a la fase general. Considero que, des de l’examen pràctic, obligatori per a tots aquells que havien elegit, tot va ser un immens regal perquè, des d’un bon començament, se’ns va oferir la possibilitat de realitzar pràctiques i observar tècniques que difícilment podrem tornar a repetir. En les diverses activitats que vam fer em va semblar especialment interessant l’observació dels microscopis (electrònic i de fluorescència), i les dues xerrades que constaven dels fenòmens de consanguinitat i de les emissions de CO2 i el seu efecte ambiental per l’ecosistema marí. Se’ns va mostrar el funcionament del microscopi de fluorescència a través de l’observació d’uns determinats gens, que induïen càncer només si es trobaven en posicions separades; el que feien per detectar-ho és marcar una cèl·lula tumoral amb grans possibilitats de que el tumor hagués estat causat per aquell gen quan aquesta es trobava en interfase i després en l’observació, com que havien fet que un dels gens reflectís un determinat color o un altre, podien saber doncs si els gens es trobaven junts o separats. En el microscopi electrònic, en canvi, se’ns va explicar el funcionament i se’ns va permetre veure’l en actiu, amb una mosta de plàncton. A la xerrada sobre els fenòmens de consanguinitat se’ns va venir a dir que realment els problemes genètics que dóna l’endogàmia no són tants com es pensaven, ja que a base de percentatges s’havia arribat a la conclusió que el fet que tinguem la informació genètica d’un caràcter, que indiqui que hem de patir una malaltia determinada, no significa que l’haguem de patir o, en cas de patir-la, que sigui tant fort com per entorpir la nostra vida. Entre les possibles causes hi havia el fet de que gens que en principi no tenen res a veure actuïn com atenuants o com activadors… L’altra xerrada va venir a comunicar-nos la gravetat, per al medi marí, del problema de les emissions de CO2 , ja que la gran quantitat d’aquest gas a l’atmosfera provoca que el mar n’absorbeixi part i que el pH d’aquest (que normalment té un pH de 8,2 de mitjana) es torni àcid provocant al seu temps que els citoesquelets a base de carbonat càlcic de moltes espècies es dissolguin.”